31.10.11

CÓRDOBA... DIARI D'UN HOSTEL

La cosa va canvian i amb ella la manera de percebra i viure cada moment. Ja no considero que estigui viatjant, sino que ara mateix em sento visquen en una ciutat universitaria. Visc de ple en un hostel al carrer Dean Funes. Tinc el meu llit, en la meva habitació (que la vaig compartint), tinc el meu lavabo (que de bon grat també comparteixo), la meva cuina, la meva saleta i un preciós jardí al qual hi convido a tots els viatgers que passen pel Córdoba BackPackers a gaudir-lo en aquestes nits de primavera.
Quan et pares a pensar se't fa molt extranya aquesta sensació, perquè no saps ben bé que hi fas aquí. Tinc ubicats els supers, els millors bars, els llocs econòmics on menjar alguna coseta quan fa mandra cuinar, o no hi ha temps per cuinar perquè la gana pot més que totes les coses del món. La Vieja Esquina, el millor lloc de Córdoba on fa unes exquisides "empanadas", i de tamany condiderablement acceptable, per només 3'50 $ pesos. (l'empanada àrab i l'empanada dolça em tornem boig. Però quanlsevol altre varietat és tremendament bona)
Els viatgers entren, passen uns pocs dies i marxen. I jo continuo aquí, tranquil amb una sola preocupació: - Que em faré per menjar?
Ara estic a la meva habitació, tranquil estirat al meu llit, fugin de la calor del migdia. Esperan a que es facin les 18h per treballar unes 3 horetes. Crec que avui hi haurà feina. Han arribat viatgers nous. Ells es quedaran un parell de dies i marxaran... Jo em quedaré, aquí, a casa. Després de treballar ve lo millor: una cerveseta fresca compartida amb amics al meu jardí, el jardí de casa.
De moment demà faré una escapada a Rosario de 3 dies a veure al Titu, la Nadia i familia. Dijous torno, torno a casa.
Un petó
Peri




27.10.11

CÓRDOBA... IIi

Y los dias pasan... y por lo que estoy viendo pasaran. Ayer fue mi primer dia de trabajo. Me encantó y lo pasamos en grande. Eramos poquitos, por lo cual puedes llegar a conectar mejor con tus nuevos amigos. Nunca habian escalado y algunos se plantean hacer algun curso. Me duele el cuerpo. Hacia meses que no haci atanto ejercicio. Mis músculos se van poniendo otra vez en su sitio... Com os decia, pasaran los dias aquí, en Córdoba... Pues los compromisos van creciendo:

29/10/11: Mass Mutilation 3
09/11/11: Aniversario Caro
11/11/11: Ciro y los Persas
17/11/11: Manu Chao

Pero bueno, tampoco me quedaré todo este tiempo en la capital. Hay muchos lugares para visitar cerca de Córdoba, o sea que compaginaré mi trabajo y mis compromisos con mi tipo de "turismo".
Nuevas ideas y nuevos proyectos ya me estan rondando por la cabeza (que creo que me va a estallar. Hablé con German (dueño y amigo del hostel) y me dió una idea buenísima para ese pryecto llamado MundiTravels, y que de una pequeña idea se está convirtiendo en un macro proyecto... No paro de tomar apuntes y darle forma. Suerte que he aprendido a relajarme y a ordenarme. Eso hace que piense con claridad...
Muchos besos desde la Córdoba sin Mezquita!
Peri

26.10.11

CÓRDOBA... II

La veritat que si que estic com a casa, però això no m'ho esperava pas. Diguem-ho així, m'han proposat un intercanvi d'interesos. Ahir en German em va agafar per banda i parlan parlan em va proposar que fes una activitat en concret. A canvi... doncs que no pagués la nit (però això és un tema que ja l'aclariré en el seumoment). Per mi és un plaer treballar en aquest hostel. Inclús estic per demanar una samarreta que posi "staff". Em fa il·lusió! La vida ja la té aquestes coses, quan menys t'ho esperes et pot arribar a regalar una cosa fabulosa! No son els diners, no és l'intercanvi, sino és que confien en mi i en la nostre amistat i això no té preu. Us deixo un parell de fotos per allò tan bonic que diu així: "Dues imatges valen més que 2.000 paraules"

Petons
Peri











































PD: Sí, em dic Josep!

25.10.11

MundiTravels...


munditravels@gmail.com

24.10.11

CÓRDOBA...

Mendoza ha quedat enrera. Els seus vins i les seves vinyes. El fabulós Aconcagua i la seva gent. I comença una nova, i potser llarga, estadía a Córdoba. No, no hi ha Mesquita. M'oloro que serà acudit fàcil i és per això que ja ho deixo clar. Em comptes de Mesquita hi ha misions jesuítiques...
Prefereixo no parlar del viatge, doncs ha sigut un del pitjorets i ja està passat. I no ha sigut per les hores (només 10) sinó perquè no aconseguia agafar la postura al seient. De totes maneres, prefereixo parlar d'aquesta ciutat, d'aquest hostel, concretament, el Córdoba BackPackers. Quin munt de records, de bons records m'han envaït el cap mentre caminava de l'estació de busos fins al Hostel. L'altre cop que vaig estar aquí, ara fa tres anys, potser vaig arribar a estar-m'hi un meset. He recordat perfectament el camí cap al hostel. Molt d'hora era i com que tenia una habitació compartida, he prefirt esperar a que es despertés el company d'habitació. Ha sigut al cap d'una hora quan he sentit una veu familiar... Era la Claudia!!! Quina mutua il·lusió em tingut al veure'ns, ha sigut màgic... L'última vegada que la vaig veure tenia una panxa de 8 mesos. M'ha parlat que ens juntarem amb la gent que hi havia per aquella època i que han mantingut el contacte. Tinc moltes ganes de veure'ls. Per mi estar a Córdoba Backpackers, es com estar a casa. M'esperen uns dies de juntar-me amb amics/gues, concerts, aniversaris, ...
Vaig a dinar...
Un petó cordobés...
Peri

22.10.11

MENDOZA...

"Oh! Gauchito Gil te pido humildemente se cumpla por tu intermedio ante Dios, el milagro que te pido: y te prometo que cumpliré mi promesa y ante Dios te haré ver, y te brindaré mi fiel agradecimiento y demostración de fé en Dios y en vos Gauchito Gil
Amén"

Unes de les llegendes, i creences, més importants d'Argentina, es la del famós desertor de l'exèrcit i convertit en una espècie de "Robin Hood". Nascut al 1847, s'ha convertit en tot un Deu vivent en tot el país. Al costat de les carreteres, sempre hi trobes petits santuaris rodejats de banderoles tot d'un vermell llampant. Tothom rep homenatge a El Gauchito, oferint-li aigua o petits records personals.

Finalment ahir vaig fer un tour turñistic. Mira que em costa fer aquestes coses! Però si volia veure el Aconcagua, era l'opció més esconòmica.
Un viatge de 3 hores fins al Parc Nacional, passant per diferents poblets enclavats en la carretera que et porta fins a Santiago de Xile. I parran, com no, al "Puente del Inca". Una formació espectacular que ja forma part de les zones protegides. No és un pont natural de pedra, sinó que és un pont natual de pedres i sorra, això fa que cada vegada és torni més perillós caminar-hi pel damunt. El color ocre és degut a les termes naturals que hi ha just al costat. Aigua que arriba entre 35º i 38º. Arribada al Parc Nacional por laguna de los Horcones. Caminadeta fins al mirador del llac i l'espectacular vista de la bèstia dels Andes.
Demà marxo cap a Còrdoba! Ja en tinc ganes!
Petons
Peri



18.10.11

MENDOZA!!!

Después de 19 horas de viaje en bus, semi cama y sin servicio a bordo (comida) y después de caminar una hora por las calles de Mendoza con la mochila a la espalda... por fin llegué al Mendoza Inn Hostel!
En esta tierra de vinos empieza una no tan nueva ruta, pues mis siguientes destinos seran segundas y terceras veces que visitaré. A partir de este punto voy a recorrer lugares, visitar viejos amigos y recorrer algunos puntos que se quedaron en el tintero a la espera de una nueva visita: Esta! La única diferencia es que visitaré estos ya conocidos lugares des de otro punto de vista. Ahora viajo para Mundi Travels.
Mundi Travels y yo les deseamos... Feliz Viaje!
Peri

17.10.11

MENDOZA?

Dono per acabada la meva ruta per Bariloche. Anem cap a un nou destí: Mendoza? Suposo que aniré a Mendoza, però com que els meus plans canvien en un obrir i tancar d'ulls, prefereixo posar-ho amb interrogant. Tampoc sé què o qui em puc trobar de camí a la terminal de bus que em faci canviar d'opinió! M'encanta aquesta sensació. La sensació de llibertat de poder canviar de pla quan ho cregui convenient... Cap a les 12 aniré a la terminal de bus a veure si hi ha bitllet per anar-hi. De moment, per internet, he comprobat que queden unes 19 places.

Ara sí. Ara toca el·laborar una bona ruta de "Bodegas Mendozinas". Malbec, syrah, tempranillo, ... Una varietat increible de bons vins. Res a envejar als vins de la meva terra.

I qui sap! Potser m'animo i escalo l'Aconcagua amb en Karonte, un vell amic cordobés que treballa allí, al cim més alt de Sud amèrica! O potser em conformo en anar a explorar la Plaza de Mulas, el camp base. O potser no acabo fent res de res!

Petons

Peri




16.10.11

BARILOCHE...Asado i chau!

En teoria avui volia marxar. Sort que ahir no vaig poder comprar bitllet de bus cap a Mendoza. Ahir van arribar, amb bici, l'Emiliano i en Martín (de Tucuman i Rosario). I després d'una agradable nit de cervesetes i xarrera acompanyats també del Gary (Australia), la Mariela (Buenos Aires) i la Judith (si, la kayaquista), avui en Martín s'ha ofert a fer un parell de pollastres a la parrilla i una amani criolla! És increïble això de que algú s'ofereixi a cuinar per a tots. No és com una calçotada que representa que es fa entre tots i de fet sempre som uns quants els que donem voltes fen beure que treballem i l'únic treball és que no és noti que ens escaquegem! L'asador és l'encarregat de fer la brasa, de cuinar la carn i inclús de servir-la. I si convé, s'aixeca a buscar més carn. Lo típic és el famós: "Un apauso para el asador" i tothom aplaudeix. M'encanta


El pollastre... Boníssim!!! I el Malbec... Tremendu!


(Quan arribi a Mendoza, ja us parlaré d'aquesta varietat de raïm)












14.10.11

BARILOCHE, BARILOCHE...


Dilluns instal·ladet en una casa tota feta de xipré patagònic. Es molt acollidor aquest hostel. Us recordeu que hi vaig arribar el divendres i que vaig haber de marxar? D'acord, doncs mentre esperava que és fes l'hora per anar a buscar el bus, vaig estar perlant amb la Judith, una noia que viu i treballa al hostel, interessada pel meu projecte ja que ella, a més a més, treballa de guia de kayak. Treballa per una empresa que es diu "Pura vida Patagónia" i treballen amb el tema de les mobilitats reduïdes. Tot va quedar en un parlar. Dilluns, quan vaig arribar al hostel, tenia una renió organitzada amb Laura, membre de l'associació Invisibles, de Bariloche, encarregats d'assessorar diferents col·lectius turístics (empreses, restaurants, hotels, ...) en l'adaptabilitat del lloc. Increïble la tasca i tota la informació que em va regalar. Però tot no acaba aquí, resulta que la Laura és germana de la Belén, que és propietaria del PuraVida Patagonia i... dijous em van convidar a participar en l'activitat de kayak perquè jo veies les possibilitats. Però per acabar d'arrodonir, dijous, mentre estava al hostel esperant a que es fer l'hora d'empendre camí cap a l'activitat, Nery, la jefa de l'hostal, ve cap a mi amb un telèfon i em diu: "José, es para ti!". El primer que vaig pensar va ser, com la meva mare ha aconseguit el telèfon del hostel?" (es broma!) No vaig poder pensar. Simplement vaig respondre: "Diga?" Era un home de "Surface Travel" demanant-me si ens podriem reunir juntament amb en German, que va en cadira de rodes i s'encarrega de l'adaptabilitat de Bariloche. Doncs, si, nois i noies, jo també vaig flipar. Ahir kayak by the face pel Lago Gutièrrez, caminadeta cap a la Cascada de los Duendes i avui renió. Molt, molt, molt productiva (clar que no us penso explicar la reunió!)

Us deixo unes fotos

Petó

Peri








10.10.11

BARILOCHE... Una crónica atrasada

Creo que me despité entre tanta reflexión (que no consiste en hacer 2 flexiones en una) y dejé de lado mi última ruta. Pues si, después de visitar el Prque Nacional de los Alerces, me fuí para El Bolsón, a pocos kilometros. Me instalé en un hostel. Solo. Sin turístas. Paseé y di vueltas, pero me di cuenta que no encajaba en aquel lugar que para muchos es imponente. Supogo que ya andaba cansado de caminar por las montañas. Por lo que decidí irme al dia siguiente hacia Bariloche. Llegué y me dirijí al Hostel La Bolsa del Deporte, un bonito hostel construido enteramente de ciprés patagónico. Muy acogedor. Pero, por primera vez en mi vida, no tube lugar para dormir. Y no tan solo en ese hostel, sino en ningun hostel de todo Bariloche. Nery, la dueña, llamó a ver si quedaba alguna cama libre en algun lugar. Nada. Todo bajo el cartel de "completo". Justo ese fin de semana habia un encuentro de mujeres de toda Argentina y otro de Evangelistas. Nunca me habia pasado tener que irme de una ciudad por no encontrar alojamiento. Me quedé perplejo. En blanco. Y que hago? Nery me indicó que lo mejor era irme a Villa la Angostura, a una hora de Bariloche. Pues nada, me agarré un bus y llegué a esa desolada ciudad atacada, cada vez que sopla vieno del sur, por las cenizas del volcán chileno. Llegué y no podia creer la cantida de cenizas que se habia acomulado, des del mes de junio, en ese pequeño pueblo a pies del lago Nahuel Huapi y el lago Correntoso. Montañas y montañas de cenizas que los vecinos iban acumulando en las aceras de las calles. Jardines de ceniza. Tejados de ceniza... Para que os hagais una idea, imaginaros una nevada.... pues lo mismo con ceniza: carteles, árboles, tejados, coches, ... Increible. Me tomé el fin de semana libre. El sábado caminé hasta el puente que une los dos lagos. Buena comida casera. Buen vino. Películas. Relax... El domingo hacia viento or lo que tube que quedarme en el hostel si no queria aspirar una gran cantidad de cenizas... Solo visita al super y más relax!



Lunes: ya en Bariloche. Mañana pilas a full!!!

Besos

Peri











8.10.11

REFLEXIONS... Primer mes.

MUNDI TRAVELS: Ha sigut un primer mes intens. Molt intens. De treball dur. D'anar amunt i avall. De buscar. De preguntar. De convèrcer. D'esbrinar i contactar. De parlar amb moltíssima gent. Ara, una increible col·lecció de targetes i dossiers formen part del meu equipatge. Una carpeta que té un lloc important dins de la meva motxilla, la Wendy. La llavor que vaig plantar abans de marxar ja ha brotat. Veure que disposo d'una bona base de dades per començar a treballar en una oferta de viatge adaptat cap a la Patagònia Argentina és el fruit de tota la feina realitzada.

Mundi Travels està preparat. Mundi Travels us desitja... Un bon viatge!



PERI: Mentalment em sento molt fort. Tranquil i relaxat. I tot això és degut a un aprenentatge i a tota una preparació prèvia al viatge. L'Encarnita, la meva germana i entrenadora, m'ha estat preparant per aquest projecte, per aquest viatge i per la vida en general. He estat entrenat al seu centre, Centre Intelment: enginyeria de la ment i del lideratge. He estat entrenat per acceptar qualsevol daltabaix que pugui sorgir. Com a persona em sento feliç i al meu lloc. I em sento afortunat per haver aprés a convertir somnis en fets. He aprés a que res ni ningú m'aturi. He aprés a acceptar. Gràcies germaneta. Gràcies per ensenyar-me que és verdaderament sentir-se i ser feliç. T'estimo.

Per altre banda continuo amb la meva dinàmica de viatger. Per exemple avui: estic sol (no hi ha més viatgers) en un hostel. Santiago l'home que cuida l'establiment, m'ha convidat a dinar una fantàstica pizza de caballa amb ou, ceba de l'hort i salsa blanca. Exquisida. Hem parlat, hem rigut... Em compartit una bona estona i intercanviat diferents opinions... Això és, per mi, la moneda de canvi d'un viatge: compartir. Aquetes petites estones, que de vegades son molt extenses, fa que valgui la pena sortir de casa, desenganxar-se del còmode sofà, de carregar la motxilla a l'esquena, de caminar per carrers desconeguts de desconegudes ciutats que acabes coneixent. Tot això fa resumir la meva filosofia viatgera en aquestes dues petites frases: "Viatjo, per tant existeixo" i "El meu pla de viatge, un viatge sense pla"


Petons


Peri

PD: no publicaré cap comentari d'aquesta entrada. Els comentaris me'ls guardaré per mi. Gràcies.

7.10.11

VILLA LA ANGOSTURA... Una pausa...

Shhhhhhhhhhhh! Ja us explicaré! M'estic relaxant... Per cert, si demà dissabte estas llegin això, veu el que et vingui de gust, o no, perquè demà ja fa un mes que vaig sortir de casa!
Petó
Peri
Pd: ja us explicaré, primer haig de fer fotos perquè és per flipar! Un altre petó, que coi!

5.10.11

ESQUEL i el Parc Nacional de los Alerces




No, no m'ho podia creure quan el despertador em sonava a les 7:10h. Però que no vaig quedar amb mi mateix que venia a Esquel a relaxar-me? Doncs resulta que per anar al PN de los Alerces només hi ha un bus que surt a les 8 h de la terminal o a les 8:10 h de la parada que tinc més a prop de casa (el hostel, es clar). Dues hores de viatge muntanya amunt. El bus m'ha deixat en mig d'una pista de terra i l'amable conductor i el señor que cobra el bitllet, m'han indicat la direcció per arribar al mirador del Lago Verde. Caminadeta d'aprop 40 minuts. Un entrepanet de formatge en un prat amb herba a dalt del mirador acompanyat d'un glop de suc. Mentre, un àguila s'ha apalancat en una branca. Jo no la veia, allà, però segur que ella no em treia l'ull de sobre... al meu entrepanet. Les vistes son espectaculars. Llacs on es reflexen les muntanyes nevades del fons (ara entenc a en Narcís, que només es volia veure reflexat a l'aigua. I és que l'aigua té bons reflexes). Més tard ja em dirigia cap a una zona denominada "la`pasalera", un pont penjant que et creuava el riu Arrayanes, cap a un recorregut que et duia a veure un alarce d'uns 300 anys (n'hi ha un altre d'uns 800, però s'havia d'agafar una barca, però ja no hi era a temps). El recorregut tranquil. Esperan veure alguna bestiola de la zona: el Huemul! Una espècie de cèrvol petit en perill d'extinció i que ja l'hagués pogut veure cap a la zona d'El Chaltén.

Ja havia acabat tots els recorregut possibles. Un total de quasi bé 5 hores de caminata entre uns i altres. Encara m'havia d'esperar el bus unes 4 hores. Van apreixer els meus ídols francesos (rectifico: el viatge és d'un any. Han començat per sud amèrica i porten 4 mesos) que havien llogat un cotxe. Vam anar a fer un vol muntanya avall en busca d'unes pintures rupestres. Les vam veure. Parats. Inmòbils. Ningú respirava... fins a no sé qui se li va escapar el riure. Les tals pintures... Bé, jo vaig decidir espera el bus a l'última para que estava allà aprop.


Fantàstic. Per sopar quatre empanades de carn casolanes: mmmmmmm!

Us deixo algunes fotos.

Petó

Peri

PD: tot això va passar ahir que erem... si, dimecres. Vaig a la terminal de bus a veure si tinc sort i tinc un bitllet per sortir a les 11h cap a El Bolsón!


















4.10.11

ESQUEL

Ja he arribat! He sobreviscut tal i com estva previst. Per fi he dormit 12 hores seguides en una posició semi estirada. El servei dels busos li dona tres mil voltes al servei que et pots trobar en un avió. Sopar: dos trossos de, diguem-ho així, pastís de truita farcida de pernil dolç, formatge i tomàquet natural, pa, raviolis a la bolonyesa, pastís dolç i per veure lo que en diuen "agua saborizada con gas". Perfecte! El principi d'una película que ja no recordo ni el nom i a somiar...

M'he despertat en el meu confortable seient mentre ronsejava una micarrona. De fet, no tenia cap més obligació que esperar allà assegut una parada fortuita que ens permetés estirar tot el cos. Per esmorzar: cafè o té, 3 galetes, tarrineta de melmelada de prunes i un fantàstic i adictiu "alfajor" de xocolata amb "dulce de leche". Tres películes més mentre mirava feliç per la gran finestra del bus. explanades inmenses on pasturen el corders patàgònics. Un ñandú amb cara de perdut. Elegants guanacos (de la familia de les llames) creuan la carretera jugant-se la vida per un tros de pastura. Fantàstica la Patagònia.

Per dinar: empanada de tonyina, milanesa de vadella amb patata i pastanaga bollida, pa, flam i la famosa aigueta amb gust patagònic i cafè (que és self service).

A Esquel he baixat del bus amb una parella del sud de França... Aquestos si que fan enveja. Porten un any viatjant pel món i ara ja porten 4 mesos a sud amèrica...

Al Planet Hostel, habitació Marte! Llitera 10 (però només hi ha 4 llits) Perfecte. Ara a relaxar-me només 2 nits i cap a... Ja no m'atreveixo a dir-ho. Cada dia és un món. El món del viatger, sense temps, sense rumb, ... com un mariner a la deriva (Ostres, potser estic un xic poetic. Si que m'han sentat bé les hores de son!).

Potser ja va sent hora que em dclari oficialment VIATGER. Un viatger sense pla (tot i que si una missió: Mundi Travels) Un viatger el que vol és conèixer gent, intercanviar opinions, tenir una visió acurada del que s'està vivint en aquell moment en aquell indret. I això és el que estic fent... Conèixer... Conèixer i viure el moment!

Un petó

Peri

2.10.11

USHUAIA: PD

Sabeis que me haria ilusión? Siempre lo pido, pero nunca acaba de funcionar. Puede que os parezca un tonteria pero cuando se viaja tanto tiempo y solo, no os podeis llegar a imaginar lo que se agradece. En este momento hay un total de 1.338 (y mi mami me ha prometido que solo entra una vez al dia!) visitas en este blog. Estaria bien que os animarais y me pusierais un mensajito en el blog. Si no quereis no lo publico (especificarlo), pero me pareceria muy interesante saber quien me lee. Poner lo que querais, lo que se os ocurra, o un chiste, o lo que desayunasiteis, o lo que cenasteis ayer, o que ropa llevais, o nada, o todo... con vuestra firma seria suficiente!
Teneis 2 dias! Hasta el martes no me volveré a conectar!
De verdad que os lo agradezco de antemano!
Buen viaje por la vida, amigos/as
Besos
Peri

DE USHUAIA A ESQUEL...

Otra vez de madrugón! A las 4:30 de la mañana salgo dirección Rio Gallegos (ya empieza a ser una pesadilla esa terminal de bus) y llegaré el martes a las 15:30h a Esquel. Allí pienso descansar. El cuerpo me lo pide casi al cumplir un mes des de que marché de casa!


Paseo tranquilo de 4 horas por el Parque Nacional Tierra de fuego fué lo que me ocupó toda la mañana. Vistas a la Bahia Lapataia, laguna negra, lagua verde, la castorera... Me resigné a montarme en el Tren del Fin del Mundo, pero hice mi trabajo de ver su adaptabilidad, y con la amabilidad que me han tratado puedo decir que si, el Tren es totalmente adaptado!


El cansancio corre por mis venas y necesito parar un rato... Espero relajarme un rato en Esquel y sino... en El Bolsón, mi siguiente destino.


De la Ruta 40 ni hablar. Se ha pospuesto para finales de octubre. Mi gozo en un pozo, o como dicen los ingleses mai gous in a pous!


Nos vemos el martes, si?


Beso


Peri

1.10.11

USHUAIA... LLEONS MARINS




Sense paraules... Avui estic cansadíssim! Bona nit!... Demà al Parc Nacional de Terra de Foc.


Petó


Peri