8.10.11

REFLEXIONS... Primer mes.

MUNDI TRAVELS: Ha sigut un primer mes intens. Molt intens. De treball dur. D'anar amunt i avall. De buscar. De preguntar. De convèrcer. D'esbrinar i contactar. De parlar amb moltíssima gent. Ara, una increible col·lecció de targetes i dossiers formen part del meu equipatge. Una carpeta que té un lloc important dins de la meva motxilla, la Wendy. La llavor que vaig plantar abans de marxar ja ha brotat. Veure que disposo d'una bona base de dades per començar a treballar en una oferta de viatge adaptat cap a la Patagònia Argentina és el fruit de tota la feina realitzada.

Mundi Travels està preparat. Mundi Travels us desitja... Un bon viatge!



PERI: Mentalment em sento molt fort. Tranquil i relaxat. I tot això és degut a un aprenentatge i a tota una preparació prèvia al viatge. L'Encarnita, la meva germana i entrenadora, m'ha estat preparant per aquest projecte, per aquest viatge i per la vida en general. He estat entrenat al seu centre, Centre Intelment: enginyeria de la ment i del lideratge. He estat entrenat per acceptar qualsevol daltabaix que pugui sorgir. Com a persona em sento feliç i al meu lloc. I em sento afortunat per haver aprés a convertir somnis en fets. He aprés a que res ni ningú m'aturi. He aprés a acceptar. Gràcies germaneta. Gràcies per ensenyar-me que és verdaderament sentir-se i ser feliç. T'estimo.

Per altre banda continuo amb la meva dinàmica de viatger. Per exemple avui: estic sol (no hi ha més viatgers) en un hostel. Santiago l'home que cuida l'establiment, m'ha convidat a dinar una fantàstica pizza de caballa amb ou, ceba de l'hort i salsa blanca. Exquisida. Hem parlat, hem rigut... Em compartit una bona estona i intercanviat diferents opinions... Això és, per mi, la moneda de canvi d'un viatge: compartir. Aquetes petites estones, que de vegades son molt extenses, fa que valgui la pena sortir de casa, desenganxar-se del còmode sofà, de carregar la motxilla a l'esquena, de caminar per carrers desconeguts de desconegudes ciutats que acabes coneixent. Tot això fa resumir la meva filosofia viatgera en aquestes dues petites frases: "Viatjo, per tant existeixo" i "El meu pla de viatge, un viatge sense pla"


Petons


Peri

PD: no publicaré cap comentari d'aquesta entrada. Els comentaris me'ls guardaré per mi. Gràcies.

No hay comentarios:

Publicar un comentario