CÓRDOBA... DIARI D'UN HOSTEL

La cosa va canvian i amb ella la manera de percebra i viure cada moment. Ja no considero que estigui viatjant, sino que ara mateix em sento visquen en una ciutat universitaria. Visc de ple en un hostel al carrer Dean Funes. Tinc el meu llit, en la meva habitació (que la vaig compartint), tinc el meu lavabo (que de bon grat també comparteixo), la meva cuina, la meva saleta i un preciós jardí al qual hi convido a tots els viatgers que passen pel Córdoba BackPackers a gaudir-lo en aquestes nits de primavera.
Quan et pares a pensar se't fa molt extranya aquesta sensació, perquè no saps ben bé que hi fas aquí. Tinc ubicats els supers, els millors bars, els llocs econòmics on menjar alguna coseta quan fa mandra cuinar, o no hi ha temps per cuinar perquè la gana pot més que totes les coses del món. La Vieja Esquina, el millor lloc de Córdoba on fa unes exquisides "empanadas", i de tamany condiderablement acceptable, per només 3'50 $ pesos. (l'empanada àrab i l'empanada dolça em tornem boig. Però quanlsevol altre varietat és tremendament bona)
Els viatgers entren, passen uns pocs dies i marxen. I jo continuo aquí, tranquil amb una sola preocupació: - Que em faré per menjar?
Ara estic a la meva habitació, tranquil estirat al meu llit, fugin de la calor del migdia. Esperan a que es facin les 18h per treballar unes 3 horetes. Crec que avui hi haurà feina. Han arribat viatgers nous. Ells es quedaran un parell de dies i marxaran... Jo em quedaré, aquí, a casa. Després de treballar ve lo millor: una cerveseta fresca compartida amb amics al meu jardí, el jardí de casa.
De moment demà faré una escapada a Rosario de 3 dies a veure al Titu, la Nadia i familia. Dijous torno, torno a casa.
Un petó
Peri