Dilluns instal·ladet en una casa tota feta de xipré patagònic. Es molt acollidor aquest hostel. Us recordeu que hi vaig arribar el divendres i que vaig haber de marxar? D'acord, doncs mentre esperava que és fes l'hora per anar a buscar el bus, vaig estar perlant amb la Judith, una noia que viu i treballa al hostel, interessada pel meu projecte ja que ella, a més a més, treballa de guia de kayak. Treballa per una empresa que es diu "Pura vida Patagónia" i treballen amb el tema de les mobilitats reduïdes. Tot va quedar en un parlar. Dilluns, quan vaig arribar al hostel, tenia una renió organitzada amb Laura, membre de l'associació Invisibles, de Bariloche, encarregats d'assessorar diferents col·lectius turístics (empreses, restaurants, hotels, ...) en l'adaptabilitat del lloc. Increïble la tasca i tota la informació que em va regalar. Però tot no acaba aquí, resulta que la Laura és germana de la Belén, que és propietaria del PuraVida Patagonia i... dijous em van convidar a participar en l'activitat de kayak perquè jo veies les possibilitats. Però per acabar d'arrodonir, dijous, mentre estava al hostel esperant a que es fer l'hora d'empendre camí cap a l'activitat, Nery, la jefa de l'hostal, ve cap a mi amb un telèfon i em diu: "José, es para ti!". El primer que vaig pensar va ser, com la meva mare ha aconseguit el telèfon del hostel?" (es broma!) No vaig poder pensar. Simplement vaig respondre: "Diga?" Era un home de "Surface Travel" demanant-me si ens podriem reunir juntament amb en German, que va en cadira de rodes i s'encarrega de l'adaptabilitat de Bariloche. Doncs, si, nois i noies, jo també vaig flipar. Ahir kayak by the face pel Lago Gutièrrez, caminadeta cap a la Cascada de los Duendes i avui renió. Molt, molt, molt productiva (clar que no us penso explicar la reunió!)
Us deixo unes fotos
Petó
Peri
No hay comentarios:
Publicar un comentario