30.6.12
Instantànies & Varies
25.6.12
Kathmandu
Ja comença a notar-se el monzo per terres asiatiques. Sort que no plou a tota hora. Va fent xip xap a torns, i aixo fa que el dia es torni fresc i agrdable. Avui es el tercer dia a la capital del Nepal i encara no he començat a fer les visites de rigor. De moment, tombs pel barri i fer allo que mes m'agrada: 1- jugar a enrecordar-me de carrers. I 2- perdre'm per la infinitat de carrerons que hi ha a la vora del barri on estic allotjat, el Thamel. Feia 4 anys que no hi posava els peus , aqui, i els preu no han variat massa. Han pujat, es clar, pero potser no tant com em pensava.A banda de tot aixo, el que m'agradaria explicar-vos, que n'es una cosa que ja fa temps que tinc al pap, es el tema de l'afeitat. Si si, no es cap bestiesa. No se quants de vosaltres heu experimentat (ja se que les noies en principi no) una afeitada en un pais d'Asia o inclus al Marroc, que es del mateix estil. Es una sensacio tan agradable... Vaja, els gairabe 45 minuts que dura la comedia es un bon regal a fer-se un dia d'aquests que plou. Com ja sabia lo agradable que es, ja vaig decidir no carregar amb l'escuma i les maquinetes, ja que per menys d'un euro, t'afeiten tot el cap. Deixeu-me que m'expliqui...Primer de tot, acordar el preu. Perque es veu que depen del color de la pell hi ha un preu o un altre. Jo per mes de 100 NPR no em deixo afeitar (0.90 euros). Un cop el preu esta tancat, en el meu cas que m'afeito el cap, comencen a remollir-me el pel amb un fregateig intens i fort, diguessim com per emprenyar el pel. Un cop tenim el pel ben humit i emprenyat, comencem amb aquell estil unic de dalt abaix, amb la navalla, amb la fulla ben nova, afeitant amb elegancia i netejant la navalla a cada passa al palmell de la ma. El següent pas consisteix en tornar a humificar la cara amb uns massatges rapits i contundents, pero amb la precaucio i la suavitat en zones a prop del nas i la boca. Un punta de pasta per afeitar a a galta. I amb la brotxa et comencen a embadurnar la cara. Una vegada i una altre vegada, una bona estona fins que el senyor te molt clar que aquell es el punt per afeitar. I tornem ab la navalla. A cada passada es neteja la navalla a la ma. Tota l'afeitada es queda a la seva ma. Quan acaba, se la neteja. Tornem a fer escuma. Una altre passada de brotxa. Volen que l'afetat sigui perfecte (i jo tambe) Una altre passada mes acurada amb la navalla, repetin el proces anterior. Finalment, una remullada de la cara amb un polveritzador i el gran moment! Et passen una mena de pedra mig transparent que pica com una mala cosa. Despres, una cremeta de color rosa refrescant tipus eucaliptus. I ara si, el moment en el que et comensen a picar el cap amb un "massatge" a base de cops i de fer petar els seus palmells de les mans: clap clap clap. Si, afeitar-se en aquestos paisos es tot un regal per fer-se!
Un altre dia.... Ja penjare fotos!
Un altre dia.... Ja penjare fotos!
22.6.12
Gorkha & Instantànies
Ja em vaig acomiadar d'en Samdu. El vell amic tibeta que tantes histories m'ha explicat sobre el seu pais. Els seus ulls reflexaven la tristesa, i nomes resa, i creu, que en uns anys podra tornar al seu pais en total llibertat. Vaig marxar cap a Dumre en unes 2 horetes molt rapides. Canvi de bus i cap a Bandipur. En el bus, em va tocar anar de peu i no hi cabia. AL veure que el cami enfilava muntanya amunt i no corria, vaig obtar per ubicar-me a dalt de la vaca amb uns altres passatgers. Les vistes eren increibles, valls profundes i verdes. I una extranya sensacio de llibertat se m'apoderava alla dalt, dalt d'aquella vaca.
Bandipur em va sorprendre, un lloc tranquil, sense trafic: ni motos, ni cotxes, ni taxis, ni rickshaws... Res. Nomes havies d'anar en compte no t'atropelles una criatura corrrent i jugant alegre pel carrer, per l'unic carrer del poble. Vaig estar-hi 3 dies a Bandipur. Potser m'hi hagues hagurt de quedar un altre. dia. Des de dalt del temple de ThanMai, una pujada pel vell mig d'una cresta, i des de dalt el premi. Vistes a banda i banda poden veure clarament les valls d'aquesta zona prop de Pokhara. I com no, per finalitzar, una visita llampec (em pensava que duraria mes) a una granja de seda! Sisisisi, tal qual. Un "criaderu" de cucs de seda, el qual em va fer pensar amb la canalla dels meus amics que ja en tornen a tenir a les capses de sabates, com antes.
Gorkha, als peus del Durbar, palau dels reis Shah i amb un temple dedicat a Kali, reencarnacio sanguinaria de Parvati (esposa de Shiva). Per saciar la sed sanguinaria de Kali, els habitants pujen amb gallines, cabres, bufals perque els sacrifiquin alli dalt. M'he hagut de confomar (i ja n'he tingut prou) de veure com li tallaven el cap a una gallina. El cap el dipositen en un forat al temple. I quan l'animal decapitat deix de moure's, se'l prenen cap a casa per fer un bon dinar! Per arribar-hi, cal pujar 1.500 escales que no s'acaven mai. Soort que pel cami m'he pogut anar refrigerant. De baixada, he jugat a ping pong amb uns nois, en una improvitzada taula de ciment i la xarxa feta de totxanes partides a mida. M'ha recordat quan era petit i el meu pare em duia al Club d'Esports i m'ensenyava a jugar-hi, i tambe a jugar a billar a 3 bandes... Com passen els anys.
Aquesta ciutat no em diu massa, si que ha valgut la pena venir per la Durbar, pero vist aixo, i si res canvia, dema ja tiro cap a la capital: Kathmandu!
Especies, Pokhara.
Babu a la cuina, Pokhara
A la porta de casa, Bandipur
Bandipur
Bandipur
Bandipur
Bandipur
17.6.12
14.6.12
Pokhara & Instantànies
Ultimament no escric gaire, aixo es degut a la nova modelitta que he descobert i que no havia fet. Consisteix en escriur en una llibreta. Justament ahir vaig estar llegint tot el que porto escrit des de molt abans de comprar el bitllet per venir cap aqui. La veritat que hi ha coses que no es poden explicar publicament, ja em perdonareu. Porto 5 dies en aquesta ciutat i no he parat quiet! Pero en algun momentet de relax, he recordat amb alegria els meus dies a Varanasi, sobretot el rally pels carrerons amb la moto del Krishna. Si, de la seva botiga fins la meva Guest House. Amb paradeta inclosa per pendre un lassi ben fresquet. Els dies passen depresa, pero quan miro el calendari veig que no porto ni 20 dies (tan sols 17). De Pokhara ja em queda nomes acabar una interessant conversa que he tingut aquest mati amb un venedor ambulant d'artesania. Aquest venedor, d'uns seixanta i pocs, es tibeta. Em parlat del budisme, de la masacre del xinesos sobre els tibetans l'any 1959, en el qual van assessinar prop d'un milio de persones entre monjos i poblacio. M'ha parlat del Dalai Lama.Tot aixo ha sigut quan he creuat el llac per tornar a Lake Side despres de pujar a La Pagoda de la Pau Mundial, ubicada damunt d'un turo amb unes vistes increibles. Lo de les vistes m'ho suposo perque ara el temps esta que arriba el monzo i tot esta mes tapadot.
Molt interessant l'arquitectura newar que hi ha en aquesta ciutat. Encara s'aguanten... Us deixo algunes fotos, que parlen millor...
13.6.12
Instantànies
Jangchub Choeling Gompa, al camp de refugiats Tibetans de Tashi Palkhel. Pokhara.Nepal.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)