26.10.11

CÓRDOBA... II

La veritat que si que estic com a casa, però això no m'ho esperava pas. Diguem-ho així, m'han proposat un intercanvi d'interesos. Ahir en German em va agafar per banda i parlan parlan em va proposar que fes una activitat en concret. A canvi... doncs que no pagués la nit (però això és un tema que ja l'aclariré en el seumoment). Per mi és un plaer treballar en aquest hostel. Inclús estic per demanar una samarreta que posi "staff". Em fa il·lusió! La vida ja la té aquestes coses, quan menys t'ho esperes et pot arribar a regalar una cosa fabulosa! No son els diners, no és l'intercanvi, sino és que confien en mi i en la nostre amistat i això no té preu. Us deixo un parell de fotos per allò tan bonic que diu així: "Dues imatges valen més que 2.000 paraules"

Petons
Peri











































PD: Sí, em dic Josep!

2 comentarios:

  1. Peri,
    Viajando se aprende que la magia de un lugar y de un (los) momento(s) se capturan con una maquinilla que todos llevamos incorporada en el cerebro (aunque algunos no la usen) y conectada directa al corazón (aunque algunos no lo sepan) que no tiene nada que ver con las cámaras de fotos.
    Magia en ese el hostel...
    Jóse M.

    ResponderEliminar