ESQUEL i el Parc Nacional de los Alerces

No, no m'ho podia creure quan el despertador em sonava a les 7:10h. Però que no vaig quedar amb mi mateix que venia a Esquel a relaxar-me? Doncs resulta que per anar al PN de los Alerces només hi ha un bus que surt a les 8 h de la terminal o a les 8:10 h de la parada que tinc més a prop de casa (el hostel, es clar). Dues hores de viatge muntanya amunt. El bus m'ha deixat en mig d'una pista de terra i l'amable conductor i el señor que cobra el bitllet, m'han indicat la direcció per arribar al mirador del Lago Verde. Caminadeta d'aprop 40 minuts. Un entrepanet de formatge en un prat amb herba a dalt del mirador acompanyat d'un glop de suc. Mentre, un àguila s'ha apalancat en una branca. Jo no la veia, allà, però segur que ella no em treia l'ull de sobre... al meu entrepanet. Les vistes son espectaculars. Llacs on es reflexen les muntanyes nevades del fons (ara entenc a en Narcís, que només es volia veure reflexat a l'aigua. I és que l'aigua té bons reflexes). Més tard ja em dirigia cap a una zona denominada "la`pasalera", un pont penjant que et creuava el riu Arrayanes, cap a un recorregut que et duia a veure un alarce d'uns 300 anys (n'hi ha un altre d'uns 800, però s'havia d'agafar una barca, però ja no hi era a temps). El recorregut tranquil. Esperan veure alguna bestiola de la zona: el Huemul! Una espècie de cèrvol petit en perill d'extinció i que ja l'hagués pogut veure cap a la zona d'El Chaltén.

Ja havia acabat tots els recorregut possibles. Un total de quasi bé 5 hores de caminata entre uns i altres. Encara m'havia d'esperar el bus unes 4 hores. Van apreixer els meus ídols francesos (rectifico: el viatge és d'un any. Han començat per sud amèrica i porten 4 mesos) que havien llogat un cotxe. Vam anar a fer un vol muntanya avall en busca d'unes pintures rupestres. Les vam veure. Parats. Inmòbils. Ningú respirava... fins a no sé qui se li va escapar el riure. Les tals pintures... Bé, jo vaig decidir espera el bus a l'última para que estava allà aprop.

Fantàstic. Per sopar quatre empanades de carn casolanes: mmmmmmm!

Us deixo algunes fotos.

Petó

Peri

PD: tot això va passar ahir que erem... si, dimecres. Vaig a la terminal de bus a veure si tinc sort i tinc un bitllet per sortir a les 11h cap a El Bolsón!