DELHI

Sembla que tot es posi al seu lloc. Amb nomes 3 hores i mitja de diferencia, costa adaptar-se al horari. Vaig arribar sense cap problema al nou i espectacular aeroport Indhira Gandhi de Delhi, mitja hora mes aviat de la que em marcava el bitllet. Despres d'un cigarret, vaig poder regatejar (la meva primera posada en escena) 450 rupies, per tant, per 400 rupies em va portar el taxista cap a Paharganj, al Main Bazzar.
Allotjat al "Yes, Sir" vaig comensar a patir la sofocant calor que esta caient a la ciutat. Una dutxa i ventilador... Quan em vaig cansar de suar va caure la segona dutxa i relaxat al llit em vaig adormir.

Ahir no em podia creure la calorada que fot i la quantitat d'aigua que estic bebent continuament. Diuen, els entesos, que debem estar per sobre el 45 graus, per mi, una veritable bestiesa de calor. Em vaig passar tot el dia del carrer, a la botiga d'aigues i a la dutxa. I tornem a comensar. Ja avui m'he posat en marxa a buscar un bitllet de tren que em portara dema a les 19.00h direccio a Amritsar, a veure si fa fresca! Despres d'una dutxa he anat a fer un tomb amb ciclorickshaw per Old Delhi. Es curios perque si que hi ha diferencia entre New i Old Delhi, si New esta bastant deteriorada, Old ja es brutal com a matxacat el temps en aquell barri... 

Potser no estic massa inspirat, per escriure, suposo que encara asimilo el fet d'estar a uns 8.000 km de casa i per tant de temps... Pero creia convenient escriure una miqueta no fos cas que perdes adeptes, jejeje!

Prometo que la proxima entrada sigui mes enriquidora. 

Namaste

PD: no puc posar accents ni c trencades...

ÀSIA... Propera parada: Delhi

“Tot comença amb el meu primer viatge. En el neguit de conèixer món. En les ganes d'explorar en solitari cada racó on hi posava els peus... i no un dia, no un sol cop, sinó repetides vegades. Tantes vegades com  eren possibles fins al punt d'haver après a olorar els colors, palpar les emocions, tastar les sensacions, d'observar els gustos i escoltar... sobretot saber escoltar.”

 Josep G. M.

Viatjo perquè m'agrada. Perquè viatjant pel món he après increïbles maneres  d’escoltar la Terra. Perquè trobo situacions inexplicables, surrealistes, extremadament commovedores, les quals només desitjo que se m’impregnin a dins meu, que penetrin per tots i cada un dels porus del meu cos solitari i inert, però ple d’energia, que camina per aquests móns de Déu.  Aboco totes les forces, cos i ànima per tal que no se me n’escapi ni una, d’aquestes vivències. Vivències que, egoistament, seran meves, i només meves. Perquè he sigut jo qui ha decidit anar darrera d’elles, cercant-les a cada cantonada, buscant-les en els indrets més inhòspits, preguntant on puc omplir-me d’això que busco i que encara no te nom.

Ja ha arribat el moment de tornar-me a penjar la Wendy a l'esquena per emprendre una nova aventura. Cada viatge és diferent, però aquest em marcarà un abans i un després en les vivències, en la manera de viatjar i en la manera de moure'm pel món.

Porto a les meves esquenes prop de 22 mesos i 3 setmanes viatjant fora d’Europa, i en cara no en tinc prou. He viatjat per cents de ciutats i no gran quantitat de països, i ara tinc ganes d’experimentar noves sensacions, experimentar nous camins i noves maneres de viatjar. Omplir-me de noves històries. Exacte, omplir-me de noves històries. Com m’agrada aquesta frase. Només pel sol fet de repetir-la, em recorre un formigueig que comença pel peus i continua columna amunt fins esclatar dins el meu cap.

Amb prous feines he consultat guies de viatges, tant sols n’he mirat les fotos. No he volgut parlar amb ningú que hagi estat per aquelles terres perquè m’aconsellés indrets perduts. Vull que sigui el moment i la situació la que em porti d’un cantó a l’altre.

El destí escollit és Àsia. Marxo pràcticament 10 mesos cap aquella banda de món que tant em fascina. Primera parada: New Delhi (India), país on vaig tenir el meu “gran despertar” com a viatger solitari l’any 2004, i espero que, després de 4 anys sense posar-hi els peus, sentir-m’hi com sempre, com a casa, perquè amb aquesta ja seran 5 vegades que trepitjo aquesta cultura mil·lenària. Continuaré per nous indrets de l’altre país que em té el cor robat: Nepal que, tot i haver-lo visitat 3 vegades, encara hi ha llocs que desconec i que em criden l’atenció. Després... Després qui ho sap? La veritat que no sé cap a on bufarà el vent... I tampoc em preocupa. La única cosa que tinc molt clara és que, en 10 mesos, haig d’arribar a Beijing (Xina), per tornar a casa.

També haig de dir-vos que MundiTravels continuarà la seva tasca per aquestes terres, on té previst treure dues interessants rutes per a Viatges Sobre Rodes  a Nepal i Xina, i Laos, Vietnam i Cambodja per a BackPackers.. Tot, ara, és una idea... El destí farà que sigui possible tot, absolutament tot!

I’m ready... Wendy is ready... And you?!