DELHI

Sembla que tot es posi al seu lloc. Amb nomes 3 hores i mitja de diferencia, costa adaptar-se al horari. Vaig arribar sense cap problema al nou i espectacular aeroport Indhira Gandhi de Delhi, mitja hora mes aviat de la que em marcava el bitllet. Despres d'un cigarret, vaig poder regatejar (la meva primera posada en escena) 450 rupies, per tant, per 400 rupies em va portar el taxista cap a Paharganj, al Main Bazzar.
Allotjat al "Yes, Sir" vaig comensar a patir la sofocant calor que esta caient a la ciutat. Una dutxa i ventilador... Quan em vaig cansar de suar va caure la segona dutxa i relaxat al llit em vaig adormir.

Ahir no em podia creure la calorada que fot i la quantitat d'aigua que estic bebent continuament. Diuen, els entesos, que debem estar per sobre el 45 graus, per mi, una veritable bestiesa de calor. Em vaig passar tot el dia del carrer, a la botiga d'aigues i a la dutxa. I tornem a comensar. Ja avui m'he posat en marxa a buscar un bitllet de tren que em portara dema a les 19.00h direccio a Amritsar, a veure si fa fresca! Despres d'una dutxa he anat a fer un tomb amb ciclorickshaw per Old Delhi. Es curios perque si que hi ha diferencia entre New i Old Delhi, si New esta bastant deteriorada, Old ja es brutal com a matxacat el temps en aquell barri... 

Potser no estic massa inspirat, per escriure, suposo que encara asimilo el fet d'estar a uns 8.000 km de casa i per tant de temps... Pero creia convenient escriure una miqueta no fos cas que perdes adeptes, jejeje!

Prometo que la proxima entrada sigui mes enriquidora. 

Namaste

PD: no puc posar accents ni c trencades...

ÀSIA... Propera parada: Delhi

“Tot comença amb el meu primer viatge. En el neguit de conèixer món. En les ganes d'explorar en solitari cada racó on hi posava els peus... i no un dia, no un sol cop, sinó repetides vegades. Tantes vegades com  eren possibles fins al punt d'haver après a olorar els colors, palpar les emocions, tastar les sensacions, d'observar els gustos i escoltar... sobretot saber escoltar.”

 Josep G. M.

Viatjo perquè m'agrada. Perquè viatjant pel món he après increïbles maneres  d’escoltar la Terra. Perquè trobo situacions inexplicables, surrealistes, extremadament commovedores, les quals només desitjo que se m’impregnin a dins meu, que penetrin per tots i cada un dels porus del meu cos solitari i inert, però ple d’energia, que camina per aquests móns de Déu.  Aboco totes les forces, cos i ànima per tal que no se me n’escapi ni una, d’aquestes vivències. Vivències que, egoistament, seran meves, i només meves. Perquè he sigut jo qui ha decidit anar darrera d’elles, cercant-les a cada cantonada, buscant-les en els indrets més inhòspits, preguntant on puc omplir-me d’això que busco i que encara no te nom.

Ja ha arribat el moment de tornar-me a penjar la Wendy a l'esquena per emprendre una nova aventura. Cada viatge és diferent, però aquest em marcarà un abans i un després en les vivències, en la manera de viatjar i en la manera de moure'm pel món.

Porto a les meves esquenes prop de 22 mesos i 3 setmanes viatjant fora d’Europa, i en cara no en tinc prou. He viatjat per cents de ciutats i no gran quantitat de països, i ara tinc ganes d’experimentar noves sensacions, experimentar nous camins i noves maneres de viatjar. Omplir-me de noves històries. Exacte, omplir-me de noves històries. Com m’agrada aquesta frase. Només pel sol fet de repetir-la, em recorre un formigueig que comença pel peus i continua columna amunt fins esclatar dins el meu cap.

Amb prous feines he consultat guies de viatges, tant sols n’he mirat les fotos. No he volgut parlar amb ningú que hagi estat per aquelles terres perquè m’aconsellés indrets perduts. Vull que sigui el moment i la situació la que em porti d’un cantó a l’altre.

El destí escollit és Àsia. Marxo pràcticament 10 mesos cap aquella banda de món que tant em fascina. Primera parada: New Delhi (India), país on vaig tenir el meu “gran despertar” com a viatger solitari l’any 2004, i espero que, després de 4 anys sense posar-hi els peus, sentir-m’hi com sempre, com a casa, perquè amb aquesta ja seran 5 vegades que trepitjo aquesta cultura mil·lenària. Continuaré per nous indrets de l’altre país que em té el cor robat: Nepal que, tot i haver-lo visitat 3 vegades, encara hi ha llocs que desconec i que em criden l’atenció. Després... Després qui ho sap? La veritat que no sé cap a on bufarà el vent... I tampoc em preocupa. La única cosa que tinc molt clara és que, en 10 mesos, haig d’arribar a Beijing (Xina), per tornar a casa.

També haig de dir-vos que MundiTravels continuarà la seva tasca per aquestes terres, on té previst treure dues interessants rutes per a Viatges Sobre Rodes  a Nepal i Xina, i Laos, Vietnam i Cambodja per a BackPackers.. Tot, ara, és una idea... El destí farà que sigui possible tot, absolutament tot!

I’m ready... Wendy is ready... And you?!

MundiTravels... EL COMIAT!

Quasi bé han passat 5 mesos des de que vaig marxar de casa amb la il·lusió d'aquest gran projecte anomenat MundiTravels. Porto a la motxilla molts quilòmtres amb bus, visitat milers d'hotels, comprobat els tours, conèixer i implicar a molta. Tot per tal d'aconseguir una ruta que compleixi les prespectives dels "Viatges Sobre Rodes!". L'èxit és impresionant. Ja després de recòrrer la capital d'Argentina, la impresionant, cosmopolita, luxosa, pobre, l'enriquidora Buenos Aires. Des de la Boca fins a Palermos, St. Telmo, Puerto Madero, microcentro, Recoleta, ... MundiTravels pot anunciar que té ruta adaptada per a persones amb cadira de rodes, per aquest país amb olor d'asado, amb regust de mate i color de "gaucho". Des de la Patagònia fins a les fantàstiques Catarates d'Iguazú... Tot degudament adaptat, però també, i degut a les circumstàncies del país, amb molta, molta, molta aventura, que farà d'aquests viatges, uns viatges per recordar!
Per altre banda, al ser la segona vegada que visitava Perú, he muntat una ruta per La Vall Sagrada del Inques i Machu Picchu per a BackPackers, l'altre basant de MundiTravels.
La llavor que vaig plantar ara farà quasi bé 3 anyets (des de que va sorgir la idea de tot plegat) comenci a crèixer un arbre fort i ben arrelat...
Com que ja he acabat la feina, em retiro a descansar els últims 10 dies a l'Uruguay fins el dia de tornada a casa.
Moltes gràcies Argentina. Moltes gràcies a tots/es per les 3.335 visites al blog!
Petons
Peri.... QUE TINGUEU UN MOLT BON VIATGE!

Propera parada... NEPAL a preparar un altre... Viatges Sobre Rodes

MERCHANDASHING... MundiTravels

Estem dissenyant una col·lecció de Samarretes, Gorres i Pegats per la motxilla, amb un clar lema:

"Viatjo, per tant, Existeixo... Viajo, Luego Existo...
I TRAVEL, THEREFORE I EXIST!!!"

Perquè no hi hagi cap dubte del que ens agrada, apasiona, el que fa sentir-nos vius i vibrants, és el fet de viatjar!!!... Us queda clar?

Per dona, per home, pel nen i la nena!!!

















Part frontal...

















Logo a la màniga!

Salu i viatges!!!

munditravels@gmail.com

MundiTravels... PUERTO IGUAZÚ

Fantàstica la visita, de nou, a Puerto Iguazú i les seves catarates per la part Argentina... Molt content de l'adaptabilitat que m'he trobat, tant a la ciutat, com dins del Parc Nacional Catarates d'Iguazú. Rampres que accedeixen a tot un seguit de salts d'aigua i de vistes maravelloses... Com a cirereta del pastís La Garganta del Diablo! Tot degudament senyalitzat i maravellós... Encara estic sense paraules!!!
M'he dirigit a la terminal de busus, després d'esmorzar, que la tinc al costadet de casa, i... Per aquells capricis que té la vida, ha volgut que em trobés amb... Quina sorpresa!! M'he trobat a uns joves amics bretons que ens vam coneixer, escalar i passar uns dies junts, a Córdoba!!! M'ha encantat passar el dia amb ells. Gaudir d'aquets, no tant petits, detalls que ens regala la natura... Estar a les Catarates, és gaudir d'un dia esplèndid en mig de la selva. Les papellones, curioses, se't posen en alguna part del cos. M'he imaginat que t'ensumen, que és pregunten: qui és aquest paiu?...
L'aigua corre tranquila i de sobte... Cau!
Verd. Verd i més verd. Milions de tonalitats de verd i marró envolten aquest maravellós entorn natural... El sol cremava i les ombres eren escasses...
Mentre caminava, mentre obserbava, mentre m'he topat amb mi mateix, he recordat amb il·lusió, el meu primer viatge fora d'Europa... Va ser amb el meu estimat Raül... Vam fer una ruta per Xile, des de Santiago fins a Punta Arenas... Després, he recordat el meu primer viatge en solitari cap a la Índia... Aquell místic país que em té el cor robat, i que espero i desitjo i prego, que d'aquí 2 mesos i pugui tornar anar... MundiTravels vol obrir ruta a Nepal! Viatjo, per tant, existeixo!!! Viatjar em dona vida, em carrega les piles, m'omple d'allò que necessito. Viatjar i conèixer, conèixer i viatjar!!!

Sta. Cruz - Iguazú... Odissea en l'espai!!!

(B.S.O. Las Manos de Filippi.... http://www.youtube.com/watch?v=YEv9FO9SHjo)

Ara ja volia descansar en un llit. I ho dic perquè un simple viatge que havia de durar un dia i mig, s'ha convertit en 5 dies de viatge... Deixeu-me que us ho expliqui tipus diari...

Dimarts 10.01.12

5:30h. Samaipata (Bolivia) Sona el despertador. Em poso a punt i surto cap a la parada de taxis col·lectius, direcció Sta. Cruz (Bolivia)

6:00h Samaipata. Surt el taxi direcció Sta. Cruz.

8:30h. Sta. Cruz. Agafo un bus que em portarà cap a l'estació de busos.

9:00h Començo a fer cua, ja que la meva intenció era anar en tren fins a la frontera amb Brasil

9:30h Em canso de fer cua. La cua no es mou. I quan dic que no es mou, vull dir que ningú fa un pas per avançar

9:45h Vaig a esmorzar. Penso i decideixo que millor seria anar a Puerto Iguazú, a treballar. Acabar la ruta dels Viatges Sobre Rodes... SI vaig a Brasil, no sabré quants dies necessitaré a Iguazú i menys quants dies a Buenos Aires...

10:15h Vaig a comprar el bitllet que va de Sta Cruz (Bolivia) a Ciudad del Este (Paraguay). Surt a les 19:00h

Passo tot el dia dins l'estació de busos. Amunt i avall. Matant el temps com es pot. Un control de passaport de la Interpol, trenca la monotonia.

19:00h Pujo al bus que em durà a Asunción (Capital de Paraguy)

23:00h Tenim pana. El bus es para per complert. Jo dormia. Em desperto i veig que tots el passatgers estan baixan... Quan baixo, em trobo la Wendy (la meva motxilla) a terra entre altres maletes... Canvi de bus...

Dimecres 11.01.12

6:30h Em desperto perqué noto que el bus està parat. Miro per la finestra i veig un recinte firal en construcció. No entenia res, però no vaig trigar massa en esbrinar-ho. BLOQUEIG! Estàvem a Villa Monte, un poble ben aprop de la frontera. Els habitants del poble van bloquejar les diferents carreteres en direcció a qualsevol lloc. La protesta? El govern els havia retirat uns ajuts i els bolivians protesten així, tallan les carreteres. No passa res, cap situació violenta excepte vulguis travessar amb vehicle, llavors et punxen les rodes, et trenquen els vidres....
No ens podiem creure aquesta situació que, de sobte, es converteix en una situació subrealista. El bloqueig estava anunciat perquè durés 48 hores. Preguntaves a la gent i tothom et donava una versió diferent. Pensàvem que aquell mateix dia sortiriem d'allí. Faig fer amistat amb quatre Menonites. Uns descendents de parla alemanya d'extranyes i extrictes costums http://es.wikipedia.org/wiki/Menonita Vam fer unes cervesetes i vaig començar a preguntar i preguntar. No em podia creure que, fins i tot, visquessin sense música. Només treballen i treballen de sol a sol...
El dia va seguir el curs. Va arribar l'hora de sopar, que anava continuada de l'hora de dormir. Cada u al seu seient. EL meu, el número 21.

Dijous 12.01.12

7:00h Es començava a veure un ambien nervió pel poble. Cada vegada més carrers del poble tallats. Una situació tensa per a qui circulava amb el seu vehicle. Des de les 7 del mati que ens vam llevar la majoria, quedàven moltes hores fins les 00.00h. No negaré que en algun moment estava dels nervis, però penso que aquesta experiència em va ajudar a fer una parada obligada. A descansar el meu cap. A fer neteja. Em va ajudar a valorar tot el que havia viscut fins ara. No ho he viscut com una desgracia o com una mala sort... Sinocom una oportunitat d'aprenentatge.

18:00h Es dona per acabada la vaga. Només falta que obrin els bloquetjos.... Amenacen fins les 00:00h per complir el plaç marcat (i és legal fer-ho així)

21:00h "Todos arriba! Suban a la mobilidad!!!" Es va sentir. Tots vam pujar dalt del bus i va començar a recòrrer els carrers de Villa Monte. Per la carretera del Chaco, la que duu a Paraguay! Vam arribar al bloqueig, i si, van retirar el tronc que barraba el camí. Lliures!

23:30h Em desperto a la frontera. Sortida de Bolivia. Vaig tenir una enganxada amb el vell policia de la frontera que no se que volia ni que buscava. Em deia que jo estava nerviós, que em poses bé, que perquè portava ulleres... Volia diners! Vaig saber després per un company de viatge! (No els va aconseguir)

Divendres 13.01.12

6:30h Em torno a despertar perque el bus estava un altre cop parat. Baixo per fer un cigarret. Era una altre pana. S'havia trencat no se quina goma d'un amortidor!

9:30h Quedem encallats en el fang. La carretereta de terra està en molt males condicions. En mig del no res. A l'estona va apareixer una mena de màquina que arreglava la carretera i va fer un intent per treure'ns d'allí. Fracàs. Una altre màquina va serla nostre salvadora.

12:00h Frontera de Paraguay. Tots en fila amb les bosses, motxilles, maletes... davant nostre. UN policia amb un gos fa la primera ronda. La segona ronda la fa la policia per regirar-nos les bosses. Tot molt correcte i amb molta educació. Només una paradeta de entrepans.

18:30h Arribada a Asunción. Canvio el bitllet de bus, que en teoria havia perdut pel bloqueig. Em guarden la bossa fins les 23:00h

22:50 h Vaig a buscar la Wendy i la guixeta estava tancada. Pregunto en la companyia que viatjo. Els truquen i diuen que venen a obrir-me. Mentrestant, em dono conte que tenia l'hora malament. EL company del bus paraguaià, em dir que havia d'atrassar una hora... Doncs NO! L'havia d'avançar. Per tant, sense motxilla i amb el bitllet perdut. Vaig recuperar la motxilla. Vaig comprar un altre bitllet i a les 01:30h vaig sortir cap a Ciudad del Este (Paraguay)

Dissabte 14.01.12

6:00 h Arribo a Ciudad del Este. Bogeria absoluta mirant per la finestra del bus que em duria cap a Puerto Iguazú. Moltissima gent ja circulava per la ciutat de "l'electrònica barata". SI no aviso al bus, es passa de llarg d'immigració, on tenia que sellar per sortir de Paraguay. Em deix i ell continua. Esperan 2 hores per que passes un altre bus... Finalment, frontera Argentina. Sellada, escaner de la Wendy, i... PUERTO IGUAZÚ!!!

Ja instal·lat al Peter Pan Hostel, a les 10:40h. Amb piscina, amb amaques, cadires penjades... AL PARAIS!!!

Ara toca descansar... Content i feliç d'haver passat aquesta história (millor si me l'hagués estalviat, no?) Una história que personalment m'ha curtit. M'ha donat paciència. M'ha fet recordar bons moments passats. N'he netejat d'altres.... Gràcies per fer-me aturar i reflexioanr...

Bé, ningú va dir que anar de motxilleru fos fàcil...

Petons
Peri

GRÀCIES REIS I REINES!!!

Gràcies per seguir-me i gràcies per creure en aquest projecte anomenat MundiTravels. Gràcies a tots i a totes hem arribat a les 3.002 visites d'aquest blog.
Això és un senyal que aquest serà un projecte important. Un projecte que dia a dia va agafant noves dimensions.
MundiTravels és una agència de viatges destinada a grups de persones on un o varis memebres, del grup, viatja en cadira de rodes. Aquest és el nostre objectiu: apropar a qualsevol persona en cadira de rodes a qualsevol destí del món. Amb paciència ho aconseguirem!!!
Backpackers: t'oferim la possibilitat de conèixer món sortin dels circuïts comercials i vivint una autèntica aventura acompanyat d'un exper "motxiller" i en un grup reduït. D'altra banda, els beneficis obtinguts en aquesta categoria, van directament destinats a l'obertura de noves rutes adaptades per a persones en cadira de rodes!

MundiTravels us desitja un bon viatge!!!