30.9.11

USHUAIA... CANAL DE BEAGLE



Para hacerme una idea de donde me ubicaba y como parte de la biblia del turista (prefiero en mi el término viajero), fui a navegar por el canal Beagle. Me quise salir un poco de lo convencional y fui con "Las tres Marias". Una embarcación de reducido tamaño, a penas para 10 personas. Es también la única agencia autorizada a atracar en la isla "H", denominada así por su forma en H, claro. Allí pudimos divisar una colonia de cormoranes reales. Ya que hablamos de la isla H, vimos también concheros, refugios de los yámanas donde se refugiaban de los fuertes vientos. Y se llaman concheros pues está lleno de conchas, una de su principal fuente de alimentación: los moluscos. Los yámanas, gente que iba desnuda y se protegian con pieles de leon marino y grasa de ballena, y siempre llevaban fuego encendido, por eso el nombre Tierra de fuego.
Antes de la isla H, pasamos por otro islote donde divisamos leones marinos... Espectacular!

Mejor os dejo unas fotos!

Besos

Peri

(No hay manera de colgar un video)






















29.9.11

USHUAIA

Em sembla molt gracìós que ara mateix estigui més a prop de l'Antàrtida que de casa meva. Potser és una d'aquelles extranyes sensacions en les que un intenta imaginar on està i de quina envergadura estem parlant. Si més no, intento ubicar-me en un mapa. Aquesta experiència va a la llista de "ELs meus llocs inòspits". No és una llista molt àmplia, però molt valuosa per mi: Annapurna Base Camp, Kala Pattar (cara a cara amb l'Everest), Machu Picchu, llac Titicaca, Varanasi... i alguns indrets més...


Tot i que el trajecte fins aquí és del tot pesat crec, i un cop essent l'endemà, que ha valgut la pena veure com funcionen les diferents fronteres d'aquests dos països veïns. No em queixo pas, perquè em queda la tornada cap al Calafate per engegar direcció nord per la Ruta 40.


Avui he fet una primer tomb per aquest poble. Investigan que és el que es pot fer i quines possibilitats hi ha amb Mundi Travels. Des de l'oficina de Turisme m'han proporcionat ofertes interessants i a nivell d'adaptabilitat... m'han donat bastanta feina i llocs per anar a visitar, però com veureu en la foto, la meva improvisada oficina és molt agradble, amb bones vistes i... amb calefacció!


Ushuaia, la Fi del Món. Amb els Andes nevats com a teló fons. El mar al meu davant. Un lloc tranquil... Què més vull?


Petons


Peri
































27.9.11

PRÓXIMA PARADA... USHUAIA

Hacia Tierra de Fuego. Hacia el Fin del Mundo. Hacia la ciudad más Astral... Esta noche parto hacia un nuevo destino: Ushuaia! Serà un viaje un tanto extraño. No serà como los demàs. Os cuento. EL bus sale a las 3 de la mañana de la terminal de omnibus de El Calafate. Cuatro horas más tarde, a las 7, llegará a Rio Gallegos donde tendré que esperar otra vez dos horas para salir hacia mi nuevo destino (y digo otra vez porque allí es donde me esperé 7 horas para llegar a El Calafate). De Rio Gallegos saldremos a las 9 de la mañana . Digo que será un viaje diferente porqué tenemos que pasar cuatro puestos fronterizos (salida de Argentina, entrada a Chile, salida de Chile y nuevamente entrada a Argentina), y cruzar con ferry el estrecho de Magallanes. Esto me comentaron en la oficina de la compañia de buses... Un tanto raro y ya os contaré con exactitud como fue el transcurso del viaje. Hasta la hora de partir podré estar en los confortables sofás del Hostel, ya acostumbrados a que los viajeros se marchen a esta hora. Al menos no estrá en la calle, en la fria noche Calafatense...

Se me metió en la cabeza hacer la mítica RN 40 (ruta 40, que va des de El Calafate hasta la Quiaca, frontera con Bolivia)) y creo que si tengo paciencia, lograré realizar esta hazaña... Abren la ruta a partir del 5 de octubre!

Les dejo una foto del hostel de El Calafate...

Besos y buen viaje!






25.9.11

EL CHALTÉN... Un paradís en mig de la Patagònia

Neix l'any 1.985 per reclamar els drets de propietat argentina a Xile. Un carrer principal, sense turisme (ara) semblava el lloc perfecte per rodar una d'aquelles pel·lícules de por...Hotels tancats, botigues tancades, restaurants tancats... Serveis mínims, com en una vaga. Situat al vell mig d'una vall rocosa, i fent-li ombra hi té el fabulós i misteriós Fitz Roy. I dic misteriós perquè no es deix veure amb facilitat. Sempre envoltat de núvols. Pot fer sol, pot estar tot destapat, però ell sempre té núvols que l'envolten i li dona aquest toc de misteri i respecte. Ha sigut, abans de marxar, ja a l'estació de bus, quan ha deixat veure la seva silueta. Increible.
El dia d'ahir arribant a les 11 del matí i després d'instal·lar-me a Rancho Grande Hostel, vaig sortir a caminar en un dia ventós. Extremadament ventós. Dues caminates diferents de 2 hores cada una. Un al "Salto del Chorillo", una cascada de 25 m i l'altra fins al mirador de los cóndores, des d'on hi ha unes vistes fabuloses del Chaltén i la seva vall.


Avui, entre vent, pluja, neu, més vent i més pluja he volgut arribar fins al campament Poincelot, passan per la maravellosa "Laguna Capri". L'estat del camí no m'ha deixat avançar més, però no importa. He tingut la verdadera sensació de camir sol. En mig d'uns boscos catigats pel fred i el vent. Un boscos vius. Res em preocupava i res, i tot, passava pel meu cap. Ha estat genial. Sensació d'absoluta i complrta llibertat. Quatre hores i mitja d'absoluta llibertat... i que van suman.


Ara a El Calafate, pensant en el meu pròxim destí. Continuo sense un pla de viatge. Continuo amb un viatge sense pla.




Petons
























23.9.11

Demà... El Chaltén

Mañana muy tempranito parto para El Chalten. Un pueblo de montaña a los pies del cerro Torre y el mítico Fitz Roy. Voy a respirar aire (congelado) de montaña. Estaré en principio 2 o 3 dias incomunicado, tecnológicamente hablando. A la vuelta haré un buen repotage de fotos...si los cerros se dejan ver...

Besos

EL CALAFATE - Glaciar Perito Moreno

Un altre dia matinant ja que a les 8 ens passava a recollir el bus, que després d'una hora i mitja, ens deixava dins del Parque Nacional de los Glaciares i davant de 258 km2 de gel anomenat Perito Moreno, que és el nom d'un cartògraf argentí al qual, els seus colegues li van dedicar aquest monument que ell mai va poder veure...

Ens ha nevat i feia fred. No penso descriure la sensació de passejar per aquell racó de món... Aquí us deixo un petonet... i unes imatges....



















21.9.11

EL CALAFATE

I que n'es de bonic esbrinar que quan portes certes hores en bus i certes hores d'espera en una terminal, i que quan agafes el que per un moment sembla ser el penúltim bus, mires cap al sostre i veus una bombeta gran, en 3D, amb molta llum i a sobre n'ets concient que és una al·lucinació. Doncs si, se m'ha encès la fantàstica llumeta que m'ha dit: PROU! I així ho he fet. He decidit quedar-me a El Calafate. NO m'ha vingut gens de gust tornar-me a esperar una hora a una altre terminal de bus per haver de fer 3 hores amb un altre trasto gegant de ferro. M'he instal·lat en un preciós hostel de fusta, i a més, es el hostel més barat que he trobat des de que sóc a l'Argentina. Algú pensava que no podria variar els meus plans en un obrir i tancar d'ulls? A més, el meu company de viatge, o sigui jo mateix, sempre pensa igual que jo, per tant, no hi ha discusió possible. Sentir-se lliure de decidir que vols fer a cada moment és una de les emocions indescriptibles que conec i que recomano.

Ai! Quins records em porta El Calafate, ciutat que ja vaig estar-hi l'any 2002, en el meu primer viatge trasoceànic a Xile, i que vaig tenir el plaer de compartir-lo amb una persona que m'estimo molt. És com un germà.

Ja m'han dit les possibilitats que hi ha a fer aquí, però ara el que em ve de gust fer fins que es faci ben fosc, es no pensar en el que puc fer o hauria de fer. Ara el que vull es pasejar tranquilament pel poble, conèixe'l i conèixer gent... Ups! Això de conèixer gent? Em sembla que he estat llegint massa. M'estic llegint "El món sobre rodes" de l'Albert Casals, us el recomano. Quin tiu! S'està convertin en el meu ídol!

Un petó dolç i tranquil.

20.9.11

DESTINO... EL CHALTEN Y EL CALAFATE

Mundi Travels da por acabado su trabajo en Puerto Madryn y se traslada hacia nuevo destino: El Calafate, con su impresionante glaciar Perito Moreno y El Chalten a los pies del famoso Fitz Roy. Segun me informaron, en El Chaltén no tendré la possibilidad de comunicarme. Prefiero avisar a que piensen que me olvidé de ustedes...
No pude ir hasta Ushuaia por el tema de las cenizas del volcàn chileno Puyehue, que desde junio hace la vida imposible a gran parte de la Patagonia, mas concretamente la parte de Puerto Madryn y Comodoro Rivadavia, donde estan los aeropuertos mas cercanos.
A la 13.30 h salgo de la terminal de omnibus con destino a Rio Gallegos, llegando a las 6 de la mañana del dia mìércoles. A las 13.00 h sale otro micro con destino a El Calafate, llegando a las 17.00 h. Y si la suerte me acompaña como hasta ahora, agarraré otro micro a las 18.00h que me dejará a las 21.00 h en El Chaltén. Perito Moreno se avistará al regresar a EL Calafate.
Que lio, verdad? Es la vida de... El plan de Viaje? Un viaje sin plan!
Hastas pronto!!!
Besos
Peri

19.9.11

PUERTO MADRYN: Puerto Pirámides y Peninsula Valdés.

Temprano tube que levantarme para ir al esperado tour del avistamiento de ballenas. Pasaron a recogerme con un micro bus tipo 8 de la mañana. Nos dirigimos, una vez hechas las presentaciones de nuestra guia y chofer, hacia Puerto Pirámides.

Una vez allí nos povisionaron de un bonito y espectacular ponche impermeable naranja fosforito y el reglamentario salvavidas (que por suerte no llegamos a utilizar). Una vez bien equipados nos dirigimos hacia la arena, subimos a la embarcación y ahi vino la curiosidad de ponernos a flote. Un tractor no llevo mar adentro hasta que la lancha pudo encender los motores y alejarnos de la costa. Solo salir de la playa vimos a nuestras primeras presas que pudimos capturar con los objetivos de las camaras. Navegamos mar adentro un buen rato. En poco minutos empezamos acercarnos sigilosamente a un par de ejemplares. Impresionante es cuando tienes un animal que llega a medir 15 metros y pesa unas cuantas toneladas. Ahi es cuando te haces una idea de lo que son las medidas.

Estubimos realmente muy cerca de estos mamíferos acuàticos. Viendo sus danzas rituales de apareamiento, o bien una madre con su "bebé" jugueteando por las calmadas aguas del golfo.

Pasaron las 2 horas de navegacion y ya en tierra, llegó la hora de comer.

La visita a Peninsula Valdés empezó al rato de despertarme de la inevitable siesta que hice con el vaiben del micro y el caluroso sol que me entraba por la ventana. Paramos en la Estancia Elvira a divisar unos poco elefantes marinos que, al igual que las ballenas, llegan para su apareamiento.

Siguiente parada: otro mirador para ver mas elefantes marinos. Ultima parada en Peninsula fue la zona de los simpàticos pingüinos que te miraban fijamente, o quizás posaban preumidamente para que los fotografiaras? No lo sé.

Peninsula Valdés es árida, seca, una gran meseta que se adentra en el mar. En el camino se observan guanacos, ñandues, ovejas laneras, ... Gran jornada para mi y para Mundi Travels pues encontre gran accesibilidad en este Tour!

Próxima parada... En El Fin Del Mundo: Ushuaia!

18.9.11

PUERTO MADRYN - DIA INTENS

Diumenge. Ha sigut intens. Moltes hores de bus per veure les balenes i Peninsula Valdés. Us deixo un video i demà us explico.




Un petonàs

17.9.11

PUERTO MADRYN - IMATGES

Tres imatges: Jornada de 40 kmen bici. Escalada al Hostel amb Gatón. Mar de Puerto Madryn.











16.9.11

PUERTO MADRYN: Diari Mundi Travels.

Primer dia de recerca. Vaig visitar 2 dels 4 hotels que tinc a la llista. El primer, un hotel de 4 estrelles, disposa de 2 habitacions amb una inmillorable adaptabilitat. Un hotel amb Spa en mig de Madryn i a primera linia de mar. Però dues habitacions son poques per la mahnitud que espero que pugui arribar a tenir aquest projecte. Per tant, visito un altre. Aquest de 3 estrelles però a primera vista no és veu la diferència. Les habitacions espectaculars... però només un lavabo adaptat i... no! Se'm va ocorre medir la porta: 63 cm. Això no serveix per res! Però la part bona és la següent. L'encarregada de l'hotel va demanar-me quines millores haurien de fer, doncs diuen que sempre demanen opinions per fer un hotel millor. Em va prometre fotos de les millores! SI, jo també vaig fer aquesta cara, però quan vaig sortir d'allí. Em vaig quedar satisfet perquè crec que això comença agafar forma. Encara no vull tirar coets, però tot pinta que estan sortin lleis per fer una adaptabilitat general a l'Argentina. Poc a poc i paciència. Molta paciència.

A la nit... Asado populat amb la gent del Hostel. Increible. Boníssim. El meu primer asado amb un bon vinet. Un bon malbec. I com que era l'aniversari del Gastón, el noi que porta el bar del hostel i també el que s'encarrega dels sopars, va treure unes ampolles de "champagne", aquestes si eren Santa Julia (em vaig enamorar d'aquesta bodega en la meva darrera estada a l'Argentina). No em va acabar d'agradar, aquest "champagne", però per gustos elscolors, diuen!

En una estona, i si el Gastón es lleva, anirem a escalar una estona al boulder del Hostel. Què més vull? Tinc rocòdrom, un pati tranquil, el mar, ... I també em tinc a mi!

A la tarda més hotels i visitaré una agència de tours a veure com ho podem quadrar tot.

Petons

14.9.11

PUERTO MADRYN

Y passaron 19 horas ya des de que partí de Buenos Aires y dejé atrás los grandes edificios, el loco tráfico, gente arriba y abajo para llegar al paraiso del apareamiento de ballenas. O eso me contó Gastón, el dueño del HiPatagonia (que no es de la cadena Hosteling Internacional, sinó que puso hi como saludo en inglés) Un agradable y tranquilo lugar. Con un patio interior donde ahora mismo me estoy helando de frio, pues sopla viento suave pero fresco. El trayecto fue estupendo cuando cerré los ojos y me adentré en un dulce sueño. Al despertarme por la mañana, nos dieron el desayuno (cena y desayuno incluidos en el precio del pasaje). Miré por la ventana. Era como un cortar y pegar un paisaje monótono de llanura y más llanura. Paisaje seco. Sin árboles, sólo arbustos. Kilometros y kilometros de llanuras hasta el horizonte. Miré por la ventana del otro lado y si, el mismo paisaje seco y desertico.


Por fin llegué a las puertas de la Patgonia argentina. Aquí en Puerto Madryn es donde voy a empezar a trabajar con el proyecto Mundi Travels. Supongo que fué la impaciencia la que hizo que empezara antes de soltar a Wendy en Hostel. Fue pasar por la Oficina de Turismo y me invadieron unas terribles ganas de entrar a preguntar... - Buenos dias.Estoy buscando un lugar para dormir. Pueden ayudarme? La respuesta fué totalmente afirmativa, claro. No se esperaban mi segunda pregunta, que fué a eso por lo que me adentré por la puerta del lugar... - No tendrán, por casualidad, un listado de hoteles con adaptación para personas con silla de ruedas?... Pues nada, que mañana ya tengo faena a visitar unos hoteles y a ver como cuadramos el tema. También visitar las embarcaciones, empresas de kayak, snorkel, ...


No se si rezan, ustedes, pero cuando lean esto... por favor, mandenme un poco de energia y positivismo para que todo fluya como deba fluir...


Hasta la próxima


Besos


Peri

13.9.11

CHAU BUENOS AIRES

Por la mañana fui a comprarme el boleto de bus sem-icama y con servicio incluido (o sea, las comidas) Me espera unas 18 horas de bus hasta Puerto Madryn. Aquí empieza ya en serio mi trabajo con Mundi Travels, que para eso hemos venido. Buenos Aires lo investigaré cuando vuelva antes de mi regreso a casa. Aunque ya tengo en la lista el Cementerio de la Recoleta, EL Caminito y el Mercadillo de St. Telmo como lugares accesibles casi al 100%

Próxima conexión... no lo sé

Peri

12.9.11

BUENOS AIRES: Recoleta





Doncs si, finalment només m'he arribat al Barri de Recoleta, on hi ha el famós "Cementerio de la Recoleta", conegut per ser enterrada allí l'Eva Perón. Pasejar per aquesta "Ciutat dels Morts" et posa els péls de punta. Pasejar entre impresionants estatues i sarcòfacs de marbre. Les criptes guarden les restes mortals de l'èlit de la ciutat, presidents, herois militars, polítics influents i gent rica i famosa. Encara ara s'hi enterra gent. Avui concretament tenen 3 oficis, em comentava la Patricia, una encantadora senyora que s'encarrega de la neteja dels lavabos. Em comentava la quantitat de diners que costa tenir un mausoleu allí. L'extructura del cementiri es la d'una ciutat, les esfreidores estatues i mausuleus creen carrerons. Aquest cementiri es de visita obligada.



Ara ja toca moure's. Feina per aquesta tarda? Comprar-me un termo i decidir la pròxima parada.



M'encanta el meu lema: "El meu pla de viatge, un viatge sense pla"





Petons


Peri

11.9.11

BUENOS AIRES: St Telmo - La Boca - Puerto Madero


Sobre las 9 de la mañana ya estaba desayunando, un continental que entra en el precio de la cama: mermelada, pan, cereales, fruta, café y un sucedanio de jugo de naranja. Me puse en marxa con la intención de dar un gran recorrido a pie por los diferentes barrios que me quedan cerca de casa. Empecé por St.Telmo. Las calles tranquilas anunciaban que hoy era dia domingo. Negocios cerrados y calles desiertas hasta llegar a su mercadillo de artesania: boleadoras, mates, antigüedades, ... Pareja de Tango acompañada de un magnifico guitarra amenizaba el agradable paseo entre las paraditas.

De allí me aventuré a caminar hasta el temido barrio de La Boca, o como les gusta llamar, República de la Boca. Una anciana me indicó que dirección debia seguir para llegar al Caminito, y que camino siempre debia evitar si queria conservar mis pertenencias, entre ellas mi ropa.




Llegué al Caminito, donde dice la historia que los inmigrantes que vivian allí se agrupaban en Conventillos y pintaban sus casas con los sobrantes de pintura que traían los marineros, como la pintura no alcanzaba para pintar una casa de un mismo color, se utilizaron diversos colores para hacerlo. Es un lugar que me encanta. Esos colores vivos mal o bien combinados, repetitivos... Hacen de ese lugar un espacio agradable, aun con muchedumbre. Suenan Tangos en todos los rincones. Tangos que te impregnan el cuerpo de romanticismo duro. Parejas que se ofrecen hacerse unas fotos con pose tanguera por unos pesos.

Cuando pude abandonar el lugar, me dirigí al lugar kish de Puerto Madero. Que contraste mas espectacular. Restaurantes a primera linia de dique. Caminando acabe mi ruta en la reserva natural de la Costanera. Lugar preferido por muchos porteños donde pasar el domingo y comerse unas hamburguesas en uno de los diferentes chiringuitos parrilleros del lugar. Jugar al balón en el césped... Pasar el domingo relajado. Me comí un sanwich de vacio. El vacio es un corte de la carne de vacuno. Pues ya comí vacio, facturas (pastas de dulces) y empanadas de carne. Solo me falta el vino!

Para concluir mi paseo, me encontré, de camino a casa, una macro fiesta brasileira! Me quedé embobado en una esquina mirando una Roda de Capoira, baile brasileño creado por los esclavos que mezcla la danza con la lucha. De hecho era una forma de lucha camuflada.

Cansado. Refrescandome con una buena cerveza fresquita. Mañana... Recoleta y Palermo.

Besos

Peri

PD: Tengo un problema, creo ser un adicto al mate. A las calabazas de mate!

10.9.11

BUENOS AIRES II

Ja vaig més descansat. He dormit fins, fins... fins que han arribat uns a les 6.30h i m'han despartat. És la vida dels Hostels. Aquest en particular es agradable i amb un ambient molt jove. Habitacions amplies i un agradable menjador bar amb llum tenue. Ahir vaig estar caminant per ubicar-me de nou en aquesta gran ciutat. A pocs carrers d'aqui s'arriba a la Plaza de Mayo, on cada dijous les "Madres de Plaza de Mayo" amb el seu mocador blanc simbol de la maternitat, fan resó de la seva propesta pels milers de desapareguts en la dictadura. AL seu davant, la "Casa Rosada". A la seva esquerra s'enfila la peatonal Florida, un carrer on parar-se al mig per mirar, es un bon motiu perque et mirin malament. No ho entenia, ni ho entenc que no et puguis parar a mirar una botiga!

M'haig de comparar encara un mate, la bombilla i la yerba! En tinc ganetes de gaudir-ne duran el dia, mentre preparo la feina a fer, una bona infusio de yerba Mate... M'encanta!

Fins dimarts estaré pel Hostel, dimarts o canvio de vivenda o directament marxaré cap a... Estic un pèl dubtós si anar ja cap a Puerto Madryn o cap a Rosario! Avui no ho decidiré pas.


Petó

9.9.11

BUENOS AIRES

Parece mentida cuando decia que me iba para Argentina y ya estoy en Buenos Aires. EL viaje transcurrio sin ningun percance excepto el retraso de una hora del despegue. Noche tranquila. Un poco cansado ya estoy duchado e instalado en el Milhouse Hostel, muy cerca de la Plaza de Mayo y la Casa Rosada.
Voy a perderme un rato por las calles buenairenses a despejar un poco mi mente...
La próxima entrada será con muchos més detalles...

Salut!

Peri

7.9.11

TOT A PUNT!

Com sempre, i com a part d'un bon viatge, ja m'he topat amb aquell magnific moment del... - Em deixo alguna cosa? Vols dir que això ho hauria de pendre? M'encanta aquesta sensació del que jo anomeno "nervis de la nit de reis". Aquell va i ve pel pis sense saber que anaves a buscar. Aquella sensació de... Ups! no recordo que us anava a explicar. Se m'ha oblit ara mateix. Suposo que a més d'un això li sona d'alguna cosa aquestes situacions. Avui m'he acomiadat de molts amics que no veure en un llarg temps, potser aquesta es la part obscura del viatge: ni amics, ni familia (sobretot familia), ni coneguts... Jo i la meva història. Res més. Però sempre hi ha l'altre part més lluminosa que son les vivences, i les experiències, i les ganes d'aprendre i de viure un somni, i conèixer gent d'arreu del món.

Il·lusionat, negitós i ple d'energia. Amb ganes d'aterrar a Buenos Aires. Amb ganes d'olorar un bon Tango, observar un asado, escoltar un got de vi i degustar l'amabilitat dels argentins!

Wendy ja està preparada. Jo... des de fa molts dies!






Pròxima parada... BUENOS AIRES!

Un petó

Peri

5.9.11

Benvinguts... Bienvenidos... Welcome!

"La Milonga es hija del Tangombe, así como el Tango es hijo de la Milonga..."


Con este frangmento de los Bajofondo Tango Club, empieza un nuevo proyecto llamado "Mundi Travels" . Este es el nombre de una agencia de viajes que he creado con la intención de viajar con familias y/o grupos de amigos en el que haya un miembro del grupo en silla de ruedas.

El próximo jueves dia 8 de septiembre, marchamos para mi Argentina querida. Volvemos (Wendy y yo) a visitar ese país, pero esta vez lo veremos desde otro punto de vista. Vamos abrir diferentes rutas adaptadas a nuestros objetivos. Nos exprimiremos el cerebro para conseguir la mayor adaptabilidad de los diferentes lugares. Nos dejaremos llevar por la cultura del mate y el asado, de la cultura del Gaucho.

En este blog contaré mis aventuras, mis melancolias, mis anécdotas y, como no, mis avances en ese duro trabajo que me espera.

Ahora solo me queda preparar a Wendy, que hace 3 años desde ese último India - Nepal, que no sale de su lugar en el armario. Esta igual de impaciente que yo, pero dispuesta a rebolcarse por las maleteros de los colectivos para poder recorrer esas grandes distancias que separan las maravillosas ciudades argentinas.


Espero que disfruteis de este blog. Y... Mundi Travels os desea... Un feliz viaje!


Peri


PD: Soys pocos los que dejais comentarios, solo deciros que esta vez esta controlada la entrada de comentarios por el tema de los Spams. Yo los iré publicando, ok? Thank you. See you soon.


Proxima conexión el jueves como despedida. La próxima el viernes ya desde Buenos Aires!