CÓRDOBA...

Mendoza ha quedat enrera. Els seus vins i les seves vinyes. El fabulós Aconcagua i la seva gent. I comença una nova, i potser llarga, estadía a Córdoba. No, no hi ha Mesquita. M'oloro que serà acudit fàcil i és per això que ja ho deixo clar. Em comptes de Mesquita hi ha misions jesuítiques...
Prefereixo no parlar del viatge, doncs ha sigut un del pitjorets i ja està passat. I no ha sigut per les hores (només 10) sinó perquè no aconseguia agafar la postura al seient. De totes maneres, prefereixo parlar d'aquesta ciutat, d'aquest hostel, concretament, el Córdoba BackPackers. Quin munt de records, de bons records m'han envaït el cap mentre caminava de l'estació de busos fins al Hostel. L'altre cop que vaig estar aquí, ara fa tres anys, potser vaig arribar a estar-m'hi un meset. He recordat perfectament el camí cap al hostel. Molt d'hora era i com que tenia una habitació compartida, he prefirt esperar a que es despertés el company d'habitació. Ha sigut al cap d'una hora quan he sentit una veu familiar... Era la Claudia!!! Quina mutua il·lusió em tingut al veure'ns, ha sigut màgic... L'última vegada que la vaig veure tenia una panxa de 8 mesos. M'ha parlat que ens juntarem amb la gent que hi havia per aquella època i que han mantingut el contacte. Tinc moltes ganes de veure'ls. Per mi estar a Córdoba Backpackers, es com estar a casa. M'esperen uns dies de juntar-me amb amics/gues, concerts, aniversaris, ...
Vaig a dinar...
Un petó cordobés...
Peri