EL CHALTÉN... Un paradís en mig de la Patagònia

Neix l'any 1.985 per reclamar els drets de propietat argentina a Xile. Un carrer principal, sense turisme (ara) semblava el lloc perfecte per rodar una d'aquelles pel·lícules de por...Hotels tancats, botigues tancades, restaurants tancats... Serveis mínims, com en una vaga. Situat al vell mig d'una vall rocosa, i fent-li ombra hi té el fabulós i misteriós Fitz Roy. I dic misteriós perquè no es deix veure amb facilitat. Sempre envoltat de núvols. Pot fer sol, pot estar tot destapat, però ell sempre té núvols que l'envolten i li dona aquest toc de misteri i respecte. Ha sigut, abans de marxar, ja a l'estació de bus, quan ha deixat veure la seva silueta. Increible.
El dia d'ahir arribant a les 11 del matí i després d'instal·lar-me a Rancho Grande Hostel, vaig sortir a caminar en un dia ventós. Extremadament ventós. Dues caminates diferents de 2 hores cada una. Un al "Salto del Chorillo", una cascada de 25 m i l'altra fins al mirador de los cóndores, des d'on hi ha unes vistes fabuloses del Chaltén i la seva vall.

Avui, entre vent, pluja, neu, més vent i més pluja he volgut arribar fins al campament Poincelot, passan per la maravellosa "Laguna Capri". L'estat del camí no m'ha deixat avançar més, però no importa. He tingut la verdadera sensació de camir sol. En mig d'uns boscos catigats pel fred i el vent. Un boscos vius. Res em preocupava i res, i tot, passava pel meu cap. Ha estat genial. Sensació d'absoluta i complrta llibertat. Quatre hores i mitja d'absoluta llibertat... i que van suman.

Ara a El Calafate, pensant en el meu pròxim destí. Continuo sense un pla de viatge. Continuo amb un viatge sense pla.

Petons