USHUAIA... CANAL DE BEAGLE

Para hacerme una idea de donde me ubicaba y como parte de la biblia del turista (prefiero en mi el término viajero), fui a navegar por el canal Beagle. Me quise salir un poco de lo convencional y fui con "Las tres Marias". Una embarcación de reducido tamaño, a penas para 10 personas. Es también la única agencia autorizada a atracar en la isla "H", denominada así por su forma en H, claro. Allí pudimos divisar una colonia de cormoranes reales. Ya que hablamos de la isla H, vimos también concheros, refugios de los yámanas donde se refugiaban de los fuertes vientos. Y se llaman concheros pues está lleno de conchas, una de su principal fuente de alimentación: los moluscos. Los yámanas, gente que iba desnuda y se protegian con pieles de leon marino y grasa de ballena, y siempre llevaban fuego encendido, por eso el nombre Tierra de fuego.
Antes de la isla H, pasamos por otro islote donde divisamos leones marinos... Espectacular!

Mejor os dejo unas fotos!

Besos

Peri

(No hay manera de colgar un video)

USHUAIA

Em sembla molt gracìós que ara mateix estigui més a prop de l'Antàrtida que de casa meva. Potser és una d'aquelles extranyes sensacions en les que un intenta imaginar on està i de quina envergadura estem parlant. Si més no, intento ubicar-me en un mapa. Aquesta experiència va a la llista de "ELs meus llocs inòspits". No és una llista molt àmplia, però molt valuosa per mi: Annapurna Base Camp, Kala Pattar (cara a cara amb l'Everest), Machu Picchu, llac Titicaca, Varanasi... i alguns indrets més...

Tot i que el trajecte fins aquí és del tot pesat crec, i un cop essent l'endemà, que ha valgut la pena veure com funcionen les diferents fronteres d'aquests dos països veïns. No em queixo pas, perquè em queda la tornada cap al Calafate per engegar direcció nord per la Ruta 40.

Avui he fet una primer tomb per aquest poble. Investigan que és el que es pot fer i quines possibilitats hi ha amb Mundi Travels. Des de l'oficina de Turisme m'han proporcionat ofertes interessants i a nivell d'adaptabilitat... m'han donat bastanta feina i llocs per anar a visitar, però com veureu en la foto, la meva improvisada oficina és molt agradble, amb bones vistes i... amb calefacció!

Ushuaia, la Fi del Món. Amb els Andes nevats com a teló fons. El mar al meu davant. Un lloc tranquil... Què més vull?

Petons

Peri

PRÓXIMA PARADA... USHUAIA

Hacia Tierra de Fuego. Hacia el Fin del Mundo. Hacia la ciudad más Astral... Esta noche parto hacia un nuevo destino: Ushuaia! Serà un viaje un tanto extraño. No serà como los demàs. Os cuento. EL bus sale a las 3 de la mañana de la terminal de omnibus de El Calafate. Cuatro horas más tarde, a las 7, llegará a Rio Gallegos donde tendré que esperar otra vez dos horas para salir hacia mi nuevo destino (y digo otra vez porque allí es donde me esperé 7 horas para llegar a El Calafate). De Rio Gallegos saldremos a las 9 de la mañana . Digo que será un viaje diferente porqué tenemos que pasar cuatro puestos fronterizos (salida de Argentina, entrada a Chile, salida de Chile y nuevamente entrada a Argentina), y cruzar con ferry el estrecho de Magallanes. Esto me comentaron en la oficina de la compañia de buses... Un tanto raro y ya os contaré con exactitud como fue el transcurso del viaje. Hasta la hora de partir podré estar en los confortables sofás del Hostel, ya acostumbrados a que los viajeros se marchen a esta hora. Al menos no estrá en la calle, en la fria noche Calafatense...

Se me metió en la cabeza hacer la mítica RN 40 (ruta 40, que va des de El Calafate hasta la Quiaca, frontera con Bolivia)) y creo que si tengo paciencia, lograré realizar esta hazaña... Abren la ruta a partir del 5 de octubre!

Les dejo una foto del hostel de El Calafate...

Besos y buen viaje!

EL CHALTÉN... Un paradís en mig de la Patagònia

Neix l'any 1.985 per reclamar els drets de propietat argentina a Xile. Un carrer principal, sense turisme (ara) semblava el lloc perfecte per rodar una d'aquelles pel·lícules de por...Hotels tancats, botigues tancades, restaurants tancats... Serveis mínims, com en una vaga. Situat al vell mig d'una vall rocosa, i fent-li ombra hi té el fabulós i misteriós Fitz Roy. I dic misteriós perquè no es deix veure amb facilitat. Sempre envoltat de núvols. Pot fer sol, pot estar tot destapat, però ell sempre té núvols que l'envolten i li dona aquest toc de misteri i respecte. Ha sigut, abans de marxar, ja a l'estació de bus, quan ha deixat veure la seva silueta. Increible.
El dia d'ahir arribant a les 11 del matí i després d'instal·lar-me a Rancho Grande Hostel, vaig sortir a caminar en un dia ventós. Extremadament ventós. Dues caminates diferents de 2 hores cada una. Un al "Salto del Chorillo", una cascada de 25 m i l'altra fins al mirador de los cóndores, des d'on hi ha unes vistes fabuloses del Chaltén i la seva vall.

Avui, entre vent, pluja, neu, més vent i més pluja he volgut arribar fins al campament Poincelot, passan per la maravellosa "Laguna Capri". L'estat del camí no m'ha deixat avançar més, però no importa. He tingut la verdadera sensació de camir sol. En mig d'uns boscos catigats pel fred i el vent. Un boscos vius. Res em preocupava i res, i tot, passava pel meu cap. Ha estat genial. Sensació d'absoluta i complrta llibertat. Quatre hores i mitja d'absoluta llibertat... i que van suman.

Ara a El Calafate, pensant en el meu pròxim destí. Continuo sense un pla de viatge. Continuo amb un viatge sense pla.

Petons

Demà... El Chaltén

Mañana muy tempranito parto para El Chalten. Un pueblo de montaña a los pies del cerro Torre y el mítico Fitz Roy. Voy a respirar aire (congelado) de montaña. Estaré en principio 2 o 3 dias incomunicado, tecnológicamente hablando. A la vuelta haré un buen repotage de fotos...si los cerros se dejan ver...

Besos

EL CALAFATE - Glaciar Perito Moreno

Un altre dia matinant ja que a les 8 ens passava a recollir el bus, que després d'una hora i mitja, ens deixava dins del Parque Nacional de los Glaciares i davant de 258 km2 de gel anomenat Perito Moreno, que és el nom d'un cartògraf argentí al qual, els seus colegues li van dedicar aquest monument que ell mai va poder veure...

Ens ha nevat i feia fred. No penso descriure la sensació de passejar per aquell racó de món... Aquí us deixo un petonet... i unes imatges....

EL CALAFATE

I que n'es de bonic esbrinar que quan portes certes hores en bus i certes hores d'espera en una terminal, i que quan agafes el que per un moment sembla ser el penúltim bus, mires cap al sostre i veus una bombeta gran, en 3D, amb molta llum i a sobre n'ets concient que és una al·lucinació. Doncs si, se m'ha encès la fantàstica llumeta que m'ha dit: PROU! I així ho he fet. He decidit quedar-me a El Calafate. NO m'ha vingut gens de gust tornar-me a esperar una hora a una altre terminal de bus per haver de fer 3 hores amb un altre trasto gegant de ferro. M'he instal·lat en un preciós hostel de fusta, i a més, es el hostel més barat que he trobat des de que sóc a l'Argentina. Algú pensava que no podria variar els meus plans en un obrir i tancar d'ulls? A més, el meu company de viatge, o sigui jo mateix, sempre pensa igual que jo, per tant, no hi ha discusió possible. Sentir-se lliure de decidir que vols fer a cada moment és una de les emocions indescriptibles que conec i que recomano.

Ai! Quins records em porta El Calafate, ciutat que ja vaig estar-hi l'any 2002, en el meu primer viatge trasoceànic a Xile, i que vaig tenir el plaer de compartir-lo amb una persona que m'estimo molt. És com un germà.

Ja m'han dit les possibilitats que hi ha a fer aquí, però ara el que em ve de gust fer fins que es faci ben fosc, es no pensar en el que puc fer o hauria de fer. Ara el que vull es pasejar tranquilament pel poble, conèixe'l i conèixer gent... Ups! Això de conèixer gent? Em sembla que he estat llegint massa. M'estic llegint "El món sobre rodes" de l'Albert Casals, us el recomano. Quin tiu! S'està convertin en el meu ídol!

Un petó dolç i tranquil.