CÓRDOBA... Diari a diari

Això en dic jo celebrar un aniversari com cal. Una cinquantena de convidats a celebrar els 32 anyets de la Caro. Pata de cancho amb salsetes, panets, cervesa, ... I que no se t'oblidi mai celebrar algun esdeveniment important sense treure les obligades ampolles de Fernet i que siguin de la marca Branca! Sort que la celebració fou entre setmana, perquè sino, potser encara hi seriem. Gràcies Caro, va ser genial!
L'altre gran experiència va ser compartida també amb Caro, la qual em va convidar al concert de Ciro y los Persas, que és l'ex cantant de Los Piojos, el grup amb més fama de tot l'Argentina. Els masters del rock argentí! Una sala plena de gom a gom esperant impacients a que els músics fessin sonar els primers acords. Un esclat d'emoció va retronar a la sala quan la primera nota va sortir dels amplificadors. Increible com et fan ballar aquests músics, i sobre tot, quan tocaven temes dels Piojos. Saltan i ballan, em sentia com un alemny en mig d'un concert dels Lax'n Busto a la Pl. Nova: feliç i content i sense entendre el que sonava! Com a punt graciós per mi va ser que només em vaig beure 2 cerveses! El etit detall es que en els concerts les cerveses son de litre!
El nostre conegut i estimat Obèlix diria alguna cosa així "son bojos aquestos argentins" al saber que aquí es sopa després dels concerts! I així fou. Vam anar a La Paz, al rest bar del nostre amic Rodro. I fins aquí la meva nit amb la Caro i els seus amics, els quals em van deixar a casa on m'hi esperava una gran festa d'aniversari del Francesco, un noi italià que treballa al hostel. Bé, no cal que entri en detalls de la festa...
A la espera del concert de Manu Chao....
Un petó
Peri

CÓRDOBA... 2 MESOS

Uffffff, ja han passat dos mesos? Qui ho havia de dir! El temps passa volant. Ja a la meitat de la meva tercera setmana a aquesta ciutat que em té atrapat (i no sóc l'únic). No sabem que és exactament el que fa que molts viatgers ens quedem mínim una setmana en aquest hostel. Ni ho sabem, ni ho sabrem i tampoc no ens preocupa saber-ho. Hi som feliços, aquí dins, en aquesta petita comunitat, o petit país, o potser es una mena de poblat? no ho sé... Un dia asado... l'altre algú fa pasta... Birretes després d'escalar... I el temps va passant...
La calor comença a fer-se insoportable, sort que ahir nit va caure un bon xàfec, però hauria d'haver caigut méz aigua, perquè el sol torna a cremar.
Avui he anat a escalar, amb la meva aniga Sara (una italiana atrapada aquí, també) al rocòdrom del Club Andino de Córdoba. Fantàstic. Em acabat esgotats. Lo millor, per això, és que des del Club han organitzat una sortida per aquest cap de setmana (dissabte i diumenge) a Los Gigantes, a la serralada de Córdoba, per donar a conèixer la gent que va al roco, les magnífiques muntanyes que té aquesta província. Ens hem animat i ens hi hem apuntat. Transport, sopar, dormir al refu i material per escalar $90 (menys de 15 €).
Avui, aniversari de la Caro, una fantàstica noieta que ja vag conèixer aa ja farà 3 anys i escaig.
M'agradaria començar a rumiar cap a on aniré després de Córdoba, però trobo que es un desgast bastant inútil deguda a l'experiència que he tingut fins arribar aquí doncs ja sabeu quina és la meva filosofia de viatjant: EL meu pla de viatge, és un viatge sense pla! (ho he recordat per si algú s'havia perdut alguna entrada)
Potser aniré a Brasil? o Potser cap a Bolivia? O potser vaig a Brasil passant per Bolivia? Viatjar, es una infinita serie de possibilitats matemàtiques que de matemàtic no en té absolutament res. La qüestió es desplaçar-se d'un lloc a l'altre, i lo millor és que no necessites ni un motiu ni una justificació per fer-ho o deixar de fer-ho. Simplement és ser concient i feliç del que fas i d'on estàs... I si no t'agrada, canvia-ho. Us imagineu el dia a dia així?...
Molts petonets
Peri

PD: I Equador? O Colómbia? ... Deixem que tot vagi cap a on hagi d'anar...

ROSARIO... INTENS

Torno estar a Córdoba després d'una visita llampec a Rosario. Quins records aquella ciutat. Va ser cap al març de 2006, quan vaig descobrir aquesta ciutat, i de passada mig país, gràcies al casament de la Nadia i el Titu. Per tercera vegada em tornava a trobar amb aquella ciutat on sóc benvingut. Ha sigut una visita rapidíssima, però la veritta que he gaudit moltíssim de l'hospitalitat argentina. Dimarts vaig arriibar al migdia i ja em vaig trobar amb la parella rosarinovendrellenca i els dos menuts. Tranquils i relaxats, varem dinar i ens explicàvem quantre detalls per posar-nos al corrent de tot. Visita al casal Català. A la nit, trobada amb els cosins. Fantàstic sopar a base d'empanades de tots gustos amb el Gastón, la Mariana, el Potola, la Bere, el Titu i la Nadia (la meva dona no va venir. No es trobava bé). Dimecres esmorzar a la "Costanera" amb vistes al riu Paraná. Cap al migdia trobada amb en Victor i el Mauro, pare i germà de la Nadia, on ens vam dirigir cap a EL Grillo, una caseta que tenen al camp. UN bon asado com Déu mana i per tirar avall, vam muntra a cavall. Cavalls criollos, que son una mica més baixets que els andalusos, per exemple. Fantastiques sensacions ja recorrein al meu cap. De l'afortunat que em sentia de poder compartir un asado amb amics. L'espera va valdre la pena. A la nit, la Bere ens va cuinar carn al forn. Si una mica de sobredosis, però ja està bé perquè no sé quan tornaré a menjar un asado amb gent estimada. Vaig reafirmar la meva idiologia de viatge. Potser vaig deixar de menjar corder patagònic, potser no vaig veure un bon vi... Però ahir vaig ser conscient que anar a un restaurant a menjar carn, es com anar al restaurant a menjar calçots (una vegada fa gràcia, però moltes ja no). Estic molt content del tracte rebut en aquesta ciutat. Estic molt agraït per tot el que es reb a cada cantonada quan vas acompanyat amb gent que t'estima. Gràcies Turcos!

Ara, ja a Córdoba, continuo la meva estdía fins al 20 de novembre.
Petons
Peri

CÓRDOBA... DIARI D'UN HOSTEL

La cosa va canvian i amb ella la manera de percebra i viure cada moment. Ja no considero que estigui viatjant, sino que ara mateix em sento visquen en una ciutat universitaria. Visc de ple en un hostel al carrer Dean Funes. Tinc el meu llit, en la meva habitació (que la vaig compartint), tinc el meu lavabo (que de bon grat també comparteixo), la meva cuina, la meva saleta i un preciós jardí al qual hi convido a tots els viatgers que passen pel Córdoba BackPackers a gaudir-lo en aquestes nits de primavera.
Quan et pares a pensar se't fa molt extranya aquesta sensació, perquè no saps ben bé que hi fas aquí. Tinc ubicats els supers, els millors bars, els llocs econòmics on menjar alguna coseta quan fa mandra cuinar, o no hi ha temps per cuinar perquè la gana pot més que totes les coses del món. La Vieja Esquina, el millor lloc de Córdoba on fa unes exquisides "empanadas", i de tamany condiderablement acceptable, per només 3'50 $ pesos. (l'empanada àrab i l'empanada dolça em tornem boig. Però quanlsevol altre varietat és tremendament bona)
Els viatgers entren, passen uns pocs dies i marxen. I jo continuo aquí, tranquil amb una sola preocupació: - Que em faré per menjar?
Ara estic a la meva habitació, tranquil estirat al meu llit, fugin de la calor del migdia. Esperan a que es facin les 18h per treballar unes 3 horetes. Crec que avui hi haurà feina. Han arribat viatgers nous. Ells es quedaran un parell de dies i marxaran... Jo em quedaré, aquí, a casa. Després de treballar ve lo millor: una cerveseta fresca compartida amb amics al meu jardí, el jardí de casa.
De moment demà faré una escapada a Rosario de 3 dies a veure al Titu, la Nadia i familia. Dijous torno, torno a casa.
Un petó
Peri

CÓRDOBA... IIi

Y los dias pasan... y por lo que estoy viendo pasaran. Ayer fue mi primer dia de trabajo. Me encantó y lo pasamos en grande. Eramos poquitos, por lo cual puedes llegar a conectar mejor con tus nuevos amigos. Nunca habian escalado y algunos se plantean hacer algun curso. Me duele el cuerpo. Hacia meses que no haci atanto ejercicio. Mis músculos se van poniendo otra vez en su sitio... Com os decia, pasaran los dias aquí, en Córdoba... Pues los compromisos van creciendo:

29/10/11: Mass Mutilation 3
09/11/11: Aniversario Caro
11/11/11: Ciro y los Persas
17/11/11: Manu Chao

Pero bueno, tampoco me quedaré todo este tiempo en la capital. Hay muchos lugares para visitar cerca de Córdoba, o sea que compaginaré mi trabajo y mis compromisos con mi tipo de "turismo".
Nuevas ideas y nuevos proyectos ya me estan rondando por la cabeza (que creo que me va a estallar. Hablé con German (dueño y amigo del hostel) y me dió una idea buenísima para ese pryecto llamado MundiTravels, y que de una pequeña idea se está convirtiendo en un macro proyecto... No paro de tomar apuntes y darle forma. Suerte que he aprendido a relajarme y a ordenarme. Eso hace que piense con claridad...
Muchos besos desde la Córdoba sin Mezquita!
Peri

CÓRDOBA... II

La veritat que si que estic com a casa, però això no m'ho esperava pas. Diguem-ho així, m'han proposat un intercanvi d'interesos. Ahir en German em va agafar per banda i parlan parlan em va proposar que fes una activitat en concret. A canvi... doncs que no pagués la nit (però això és un tema que ja l'aclariré en el seumoment). Per mi és un plaer treballar en aquest hostel. Inclús estic per demanar una samarreta que posi "staff". Em fa il·lusió! La vida ja la té aquestes coses, quan menys t'ho esperes et pot arribar a regalar una cosa fabulosa! No son els diners, no és l'intercanvi, sino és que confien en mi i en la nostre amistat i això no té preu. Us deixo un parell de fotos per allò tan bonic que diu així: "Dues imatges valen més que 2.000 paraules"

Petons
Peri











































PD: Sí, em dic Josep!

MundiTravels...

munditravels@gmail.com