Uffffff, ja han passat dos mesos? Qui ho havia de dir! El temps passa volant. Ja a la meitat de la meva tercera setmana a aquesta ciutat que em té atrapat (i no sóc l'únic). No sabem que és exactament el que fa que molts viatgers ens quedem mínim una setmana en aquest hostel. Ni ho sabem, ni ho sabrem i tampoc no ens preocupa saber-ho. Hi som feliços, aquí dins, en aquesta petita comunitat, o petit país, o potser es una mena de poblat? no ho sé... Un dia asado... l'altre algú fa pasta... Birretes després d'escalar... I el temps va passant...
La calor comença a fer-se insoportable, sort que ahir nit va caure un bon xàfec, però hauria d'haver caigut méz aigua, perquè el sol torna a cremar.
Avui he anat a escalar, amb la meva aniga Sara (una italiana atrapada aquí, també) al rocòdrom del Club Andino de Córdoba. Fantàstic. Em acabat esgotats. Lo millor, per això, és que des del Club han organitzat una sortida per aquest cap de setmana (dissabte i diumenge) a Los Gigantes, a la serralada de Córdoba, per donar a conèixer la gent que va al roco, les magnífiques muntanyes que té aquesta província. Ens hem animat i ens hi hem apuntat. Transport, sopar, dormir al refu i material per escalar $90 (menys de 15 €).
Avui, aniversari de la Caro, una fantàstica noieta que ja vag conèixer aa ja farà 3 anys i escaig.
M'agradaria començar a rumiar cap a on aniré després de Córdoba, però trobo que es un desgast bastant inútil deguda a l'experiència que he tingut fins arribar aquí doncs ja sabeu quina és la meva filosofia de viatjant: EL meu pla de viatge, és un viatge sense pla! (ho he recordat per si algú s'havia perdut alguna entrada)
Potser aniré a Brasil? o Potser cap a Bolivia? O potser vaig a Brasil passant per Bolivia? Viatjar, es una infinita serie de possibilitats matemàtiques que de matemàtic no en té absolutament res. La qüestió es desplaçar-se d'un lloc a l'altre, i lo millor és que no necessites ni un motiu ni una justificació per fer-ho o deixar de fer-ho. Simplement és ser concient i feliç del que fas i d'on estàs... I si no t'agrada, canvia-ho. Us imagineu el dia a dia així?...
Molts petonets
Peri
La calor comença a fer-se insoportable, sort que ahir nit va caure un bon xàfec, però hauria d'haver caigut méz aigua, perquè el sol torna a cremar.
Avui he anat a escalar, amb la meva aniga Sara (una italiana atrapada aquí, també) al rocòdrom del Club Andino de Córdoba. Fantàstic. Em acabat esgotats. Lo millor, per això, és que des del Club han organitzat una sortida per aquest cap de setmana (dissabte i diumenge) a Los Gigantes, a la serralada de Córdoba, per donar a conèixer la gent que va al roco, les magnífiques muntanyes que té aquesta província. Ens hem animat i ens hi hem apuntat. Transport, sopar, dormir al refu i material per escalar $90 (menys de 15 €).
Avui, aniversari de la Caro, una fantàstica noieta que ja vag conèixer aa ja farà 3 anys i escaig.
M'agradaria començar a rumiar cap a on aniré després de Córdoba, però trobo que es un desgast bastant inútil deguda a l'experiència que he tingut fins arribar aquí doncs ja sabeu quina és la meva filosofia de viatjant: EL meu pla de viatge, és un viatge sense pla! (ho he recordat per si algú s'havia perdut alguna entrada)
Potser aniré a Brasil? o Potser cap a Bolivia? O potser vaig a Brasil passant per Bolivia? Viatjar, es una infinita serie de possibilitats matemàtiques que de matemàtic no en té absolutament res. La qüestió es desplaçar-se d'un lloc a l'altre, i lo millor és que no necessites ni un motiu ni una justificació per fer-ho o deixar de fer-ho. Simplement és ser concient i feliç del que fas i d'on estàs... I si no t'agrada, canvia-ho. Us imagineu el dia a dia així?...
Molts petonets
Peri
PD: I Equador? O Colómbia? ... Deixem que tot vagi cap a on hagi d'anar...
Hola Peri.
ResponderEliminarTot plegat té molt bona pinta. T'ho torno a dir: jo de gran vull ser com tu!!!! jejej
On et porti la vida, sigues feliç i aprofita el moment.
Petonets
Anna U.