CÓRDOBA... Diari a diari

Això en dic jo celebrar un aniversari com cal. Una cinquantena de convidats a celebrar els 32 anyets de la Caro. Pata de cancho amb salsetes, panets, cervesa, ... I que no se t'oblidi mai celebrar algun esdeveniment important sense treure les obligades ampolles de Fernet i que siguin de la marca Branca! Sort que la celebració fou entre setmana, perquè sino, potser encara hi seriem. Gràcies Caro, va ser genial!
L'altre gran experiència va ser compartida també amb Caro, la qual em va convidar al concert de Ciro y los Persas, que és l'ex cantant de Los Piojos, el grup amb més fama de tot l'Argentina. Els masters del rock argentí! Una sala plena de gom a gom esperant impacients a que els músics fessin sonar els primers acords. Un esclat d'emoció va retronar a la sala quan la primera nota va sortir dels amplificadors. Increible com et fan ballar aquests músics, i sobre tot, quan tocaven temes dels Piojos. Saltan i ballan, em sentia com un alemny en mig d'un concert dels Lax'n Busto a la Pl. Nova: feliç i content i sense entendre el que sonava! Com a punt graciós per mi va ser que només em vaig beure 2 cerveses! El etit detall es que en els concerts les cerveses son de litre!
El nostre conegut i estimat Obèlix diria alguna cosa així "son bojos aquestos argentins" al saber que aquí es sopa després dels concerts! I així fou. Vam anar a La Paz, al rest bar del nostre amic Rodro. I fins aquí la meva nit amb la Caro i els seus amics, els quals em van deixar a casa on m'hi esperava una gran festa d'aniversari del Francesco, un noi italià que treballa al hostel. Bé, no cal que entri en detalls de la festa...
A la espera del concert de Manu Chao....
Un petó
Peri