ROSARIO... INTENS

Torno estar a Córdoba després d'una visita llampec a Rosario. Quins records aquella ciutat. Va ser cap al març de 2006, quan vaig descobrir aquesta ciutat, i de passada mig país, gràcies al casament de la Nadia i el Titu. Per tercera vegada em tornava a trobar amb aquella ciutat on sóc benvingut. Ha sigut una visita rapidíssima, però la veritta que he gaudit moltíssim de l'hospitalitat argentina. Dimarts vaig arriibar al migdia i ja em vaig trobar amb la parella rosarinovendrellenca i els dos menuts. Tranquils i relaxats, varem dinar i ens explicàvem quantre detalls per posar-nos al corrent de tot. Visita al casal Català. A la nit, trobada amb els cosins. Fantàstic sopar a base d'empanades de tots gustos amb el Gastón, la Mariana, el Potola, la Bere, el Titu i la Nadia (la meva dona no va venir. No es trobava bé). Dimecres esmorzar a la "Costanera" amb vistes al riu Paraná. Cap al migdia trobada amb en Victor i el Mauro, pare i germà de la Nadia, on ens vam dirigir cap a EL Grillo, una caseta que tenen al camp. UN bon asado com Déu mana i per tirar avall, vam muntra a cavall. Cavalls criollos, que son una mica més baixets que els andalusos, per exemple. Fantastiques sensacions ja recorrein al meu cap. De l'afortunat que em sentia de poder compartir un asado amb amics. L'espera va valdre la pena. A la nit, la Bere ens va cuinar carn al forn. Si una mica de sobredosis, però ja està bé perquè no sé quan tornaré a menjar un asado amb gent estimada. Vaig reafirmar la meva idiologia de viatge. Potser vaig deixar de menjar corder patagònic, potser no vaig veure un bon vi... Però ahir vaig ser conscient que anar a un restaurant a menjar carn, es com anar al restaurant a menjar calçots (una vegada fa gràcia, però moltes ja no). Estic molt content del tracte rebut en aquesta ciutat. Estic molt agraït per tot el que es reb a cada cantonada quan vas acompanyat amb gent que t'estima. Gràcies Turcos!

Ara, ja a Córdoba, continuo la meva estdía fins al 20 de novembre.
Petons
Peri