Quan et pares a pensar se't fa molt extranya aquesta sensació, perquè no saps ben bé que hi fas aquí. Tinc ubicats els supers, els millors bars, els llocs econòmics on menjar alguna coseta quan fa mandra cuinar, o no hi ha temps per cuinar perquè la gana pot més que totes les coses del món. La Vieja Esquina, el millor lloc de Córdoba on fa unes exquisides "empanadas", i de tamany condiderablement acceptable, per només 3'50 $ pesos. (l'empanada àrab i l'empanada dolça em tornem boig. Però quanlsevol altre varietat és tremendament bona)
Els viatgers entren, passen uns pocs dies i marxen. I jo continuo aquí, tranquil amb una sola preocupació: - Que em faré per menjar?
Ara estic a la meva habitació, tranquil estirat al meu llit, fugin de la calor del migdia. Esperan a que es facin les 18h per treballar unes 3 horetes. Crec que avui hi haurà feina. Han arribat viatgers nous. Ells es quedaran un parell de dies i marxaran... Jo em quedaré, aquí, a casa. Després de treballar ve lo millor: una cerveseta fresca compartida amb amics al meu jardí, el jardí de casa.
De moment demà faré una escapada a Rosario de 3 dies a veure al Titu, la Nadia i familia. Dijous torno, torno a casa.
Un petó
Peri
