REFLEXIONS... Primer mes.

MUNDI TRAVELS: Ha sigut un primer mes intens. Molt intens. De treball dur. D'anar amunt i avall. De buscar. De preguntar. De convèrcer. D'esbrinar i contactar. De parlar amb moltíssima gent. Ara, una increible col·lecció de targetes i dossiers formen part del meu equipatge. Una carpeta que té un lloc important dins de la meva motxilla, la Wendy. La llavor que vaig plantar abans de marxar ja ha brotat. Veure que disposo d'una bona base de dades per començar a treballar en una oferta de viatge adaptat cap a la Patagònia Argentina és el fruit de tota la feina realitzada.

Mundi Travels està preparat. Mundi Travels us desitja... Un bon viatge!

PERI: Mentalment em sento molt fort. Tranquil i relaxat. I tot això és degut a un aprenentatge i a tota una preparació prèvia al viatge. L'Encarnita, la meva germana i entrenadora, m'ha estat preparant per aquest projecte, per aquest viatge i per la vida en general. He estat entrenat al seu centre, Centre Intelment: enginyeria de la ment i del lideratge. He estat entrenat per acceptar qualsevol daltabaix que pugui sorgir. Com a persona em sento feliç i al meu lloc. I em sento afortunat per haver aprés a convertir somnis en fets. He aprés a que res ni ningú m'aturi. He aprés a acceptar. Gràcies germaneta. Gràcies per ensenyar-me que és verdaderament sentir-se i ser feliç. T'estimo.

Per altre banda continuo amb la meva dinàmica de viatger. Per exemple avui: estic sol (no hi ha més viatgers) en un hostel. Santiago l'home que cuida l'establiment, m'ha convidat a dinar una fantàstica pizza de caballa amb ou, ceba de l'hort i salsa blanca. Exquisida. Hem parlat, hem rigut... Em compartit una bona estona i intercanviat diferents opinions... Això és, per mi, la moneda de canvi d'un viatge: compartir. Aquetes petites estones, que de vegades son molt extenses, fa que valgui la pena sortir de casa, desenganxar-se del còmode sofà, de carregar la motxilla a l'esquena, de caminar per carrers desconeguts de desconegudes ciutats que acabes coneixent. Tot això fa resumir la meva filosofia viatgera en aquestes dues petites frases: "Viatjo, per tant existeixo" i "El meu pla de viatge, un viatge sense pla"

Petons

Peri

PD: no publicaré cap comentari d'aquesta entrada. Els comentaris me'ls guardaré per mi. Gràcies.

VILLA LA ANGOSTURA... Una pausa...

Shhhhhhhhhhhh! Ja us explicaré! M'estic relaxant... Per cert, si demà dissabte estas llegin això, veu el que et vingui de gust, o no, perquè demà ja fa un mes que vaig sortir de casa!
Petó
Peri
Pd: ja us explicaré, primer haig de fer fotos perquè és per flipar! Un altre petó, que coi!

ESQUEL i el Parc Nacional de los Alerces

No, no m'ho podia creure quan el despertador em sonava a les 7:10h. Però que no vaig quedar amb mi mateix que venia a Esquel a relaxar-me? Doncs resulta que per anar al PN de los Alerces només hi ha un bus que surt a les 8 h de la terminal o a les 8:10 h de la parada que tinc més a prop de casa (el hostel, es clar). Dues hores de viatge muntanya amunt. El bus m'ha deixat en mig d'una pista de terra i l'amable conductor i el señor que cobra el bitllet, m'han indicat la direcció per arribar al mirador del Lago Verde. Caminadeta d'aprop 40 minuts. Un entrepanet de formatge en un prat amb herba a dalt del mirador acompanyat d'un glop de suc. Mentre, un àguila s'ha apalancat en una branca. Jo no la veia, allà, però segur que ella no em treia l'ull de sobre... al meu entrepanet. Les vistes son espectaculars. Llacs on es reflexen les muntanyes nevades del fons (ara entenc a en Narcís, que només es volia veure reflexat a l'aigua. I és que l'aigua té bons reflexes). Més tard ja em dirigia cap a una zona denominada "la`pasalera", un pont penjant que et creuava el riu Arrayanes, cap a un recorregut que et duia a veure un alarce d'uns 300 anys (n'hi ha un altre d'uns 800, però s'havia d'agafar una barca, però ja no hi era a temps). El recorregut tranquil. Esperan veure alguna bestiola de la zona: el Huemul! Una espècie de cèrvol petit en perill d'extinció i que ja l'hagués pogut veure cap a la zona d'El Chaltén.

Ja havia acabat tots els recorregut possibles. Un total de quasi bé 5 hores de caminata entre uns i altres. Encara m'havia d'esperar el bus unes 4 hores. Van apreixer els meus ídols francesos (rectifico: el viatge és d'un any. Han començat per sud amèrica i porten 4 mesos) que havien llogat un cotxe. Vam anar a fer un vol muntanya avall en busca d'unes pintures rupestres. Les vam veure. Parats. Inmòbils. Ningú respirava... fins a no sé qui se li va escapar el riure. Les tals pintures... Bé, jo vaig decidir espera el bus a l'última para que estava allà aprop.

Fantàstic. Per sopar quatre empanades de carn casolanes: mmmmmmm!

Us deixo algunes fotos.

Petó

Peri

PD: tot això va passar ahir que erem... si, dimecres. Vaig a la terminal de bus a veure si tinc sort i tinc un bitllet per sortir a les 11h cap a El Bolsón!

ESQUEL

Ja he arribat! He sobreviscut tal i com estva previst. Per fi he dormit 12 hores seguides en una posició semi estirada. El servei dels busos li dona tres mil voltes al servei que et pots trobar en un avió. Sopar: dos trossos de, diguem-ho així, pastís de truita farcida de pernil dolç, formatge i tomàquet natural, pa, raviolis a la bolonyesa, pastís dolç i per veure lo que en diuen "agua saborizada con gas". Perfecte! El principi d'una película que ja no recordo ni el nom i a somiar...

M'he despertat en el meu confortable seient mentre ronsejava una micarrona. De fet, no tenia cap més obligació que esperar allà assegut una parada fortuita que ens permetés estirar tot el cos. Per esmorzar: cafè o té, 3 galetes, tarrineta de melmelada de prunes i un fantàstic i adictiu "alfajor" de xocolata amb "dulce de leche". Tres películes més mentre mirava feliç per la gran finestra del bus. explanades inmenses on pasturen el corders patàgònics. Un ñandú amb cara de perdut. Elegants guanacos (de la familia de les llames) creuan la carretera jugant-se la vida per un tros de pastura. Fantàstica la Patagònia.

Per dinar: empanada de tonyina, milanesa de vadella amb patata i pastanaga bollida, pa, flam i la famosa aigueta amb gust patagònic i cafè (que és self service).

A Esquel he baixat del bus amb una parella del sud de França... Aquestos si que fan enveja. Porten un any viatjant pel món i ara ja porten 4 mesos a sud amèrica...

Al Planet Hostel, habitació Marte! Llitera 10 (però només hi ha 4 llits) Perfecte. Ara a relaxar-me només 2 nits i cap a... Ja no m'atreveixo a dir-ho. Cada dia és un món. El món del viatger, sense temps, sense rumb, ... com un mariner a la deriva (Ostres, potser estic un xic poetic. Si que m'han sentat bé les hores de son!).

Potser ja va sent hora que em dclari oficialment VIATGER. Un viatger sense pla (tot i que si una missió: Mundi Travels) Un viatger el que vol és conèixer gent, intercanviar opinions, tenir una visió acurada del que s'està vivint en aquell moment en aquell indret. I això és el que estic fent... Conèixer... Conèixer i viure el moment!

Un petó

Peri

USHUAIA: PD

Sabeis que me haria ilusión? Siempre lo pido, pero nunca acaba de funcionar. Puede que os parezca un tonteria pero cuando se viaja tanto tiempo y solo, no os podeis llegar a imaginar lo que se agradece. En este momento hay un total de 1.338 (y mi mami me ha prometido que solo entra una vez al dia!) visitas en este blog. Estaria bien que os animarais y me pusierais un mensajito en el blog. Si no quereis no lo publico (especificarlo), pero me pareceria muy interesante saber quien me lee. Poner lo que querais, lo que se os ocurra, o un chiste, o lo que desayunasiteis, o lo que cenasteis ayer, o que ropa llevais, o nada, o todo... con vuestra firma seria suficiente!
Teneis 2 dias! Hasta el martes no me volveré a conectar!
De verdad que os lo agradezco de antemano!
Buen viaje por la vida, amigos/as
Besos
Peri

DE USHUAIA A ESQUEL...

Otra vez de madrugón! A las 4:30 de la mañana salgo dirección Rio Gallegos (ya empieza a ser una pesadilla esa terminal de bus) y llegaré el martes a las 15:30h a Esquel. Allí pienso descansar. El cuerpo me lo pide casi al cumplir un mes des de que marché de casa!

Paseo tranquilo de 4 horas por el Parque Nacional Tierra de fuego fué lo que me ocupó toda la mañana. Vistas a la Bahia Lapataia, laguna negra, lagua verde, la castorera... Me resigné a montarme en el Tren del Fin del Mundo, pero hice mi trabajo de ver su adaptabilidad, y con la amabilidad que me han tratado puedo decir que si, el Tren es totalmente adaptado!

El cansancio corre por mis venas y necesito parar un rato... Espero relajarme un rato en Esquel y sino... en El Bolsón, mi siguiente destino.

De la Ruta 40 ni hablar. Se ha pospuesto para finales de octubre. Mi gozo en un pozo, o como dicen los ingleses mai gous in a pous!

Nos vemos el martes, si?

Beso

Peri

USHUAIA... LLEONS MARINS

Sense paraules... Avui estic cansadíssim! Bona nit!... Demà al Parc Nacional de Terra de Foc.

Petó

Peri