Gorkha & Instantànies

Ja em vaig acomiadar d'en Samdu. El vell amic tibeta que tantes histories m'ha explicat sobre el seu pais. Els seus ulls reflexaven la tristesa, i nomes resa, i creu, que en uns anys podra tornar al seu pais en total llibertat. Vaig marxar cap a Dumre en unes 2 horetes molt rapides. Canvi de bus i cap a Bandipur. En el bus, em va tocar anar de peu i no hi cabia. AL veure que el cami enfilava muntanya amunt i no corria, vaig obtar per ubicar-me a dalt de la vaca amb uns altres passatgers. Les vistes eren increibles, valls profundes i verdes. I una extranya sensacio de llibertat se m'apoderava alla dalt, dalt d'aquella vaca. 

Bandipur em va sorprendre, un lloc tranquil, sense trafic: ni motos, ni cotxes, ni taxis, ni rickshaws... Res. Nomes havies d'anar en compte no t'atropelles una criatura corrrent i jugant alegre pel carrer, per l'unic carrer del poble. Vaig estar-hi 3 dies a Bandipur. Potser m'hi hagues hagurt de quedar un altre. dia. Des de dalt del temple de ThanMai, una pujada pel vell mig d'una cresta, i des de dalt el premi. Vistes a banda i banda poden veure clarament les valls d'aquesta zona prop de Pokhara. I com no, per finalitzar, una visita llampec (em pensava que duraria mes) a una granja de seda! Sisisisi, tal qual. Un "criaderu" de cucs de seda, el qual em va fer pensar amb la canalla dels meus amics que ja en tornen a tenir a les capses de sabates, com antes.

Gorkha, als peus del Durbar, palau dels reis Shah i amb un temple dedicat a Kali, reencarnacio sanguinaria de Parvati (esposa de Shiva). Per saciar la sed sanguinaria de Kali, els habitants pujen amb gallines, cabres, bufals perque els sacrifiquin alli dalt. M'he hagut de confomar (i ja n'he tingut prou) de veure com li tallaven el cap a una gallina. El cap el dipositen en un forat al temple. I quan l'animal decapitat deix de moure's, se'l prenen cap a casa per fer un bon dinar! Per arribar-hi, cal pujar 1.500 escales que no s'acaven mai. Soort que pel cami m'he pogut anar refrigerant. De baixada, he jugat a ping pong amb uns nois, en una improvitzada taula de ciment i la xarxa feta de totxanes partides a mida. M'ha recordat quan era petit i el meu pare em duia al Club d'Esports i m'ensenyava a jugar-hi, i tambe a jugar a billar a 3 bandes... Com passen els anys.

Aquesta ciutat no em diu massa, si que ha valgut la pena venir per la Durbar, pero vist aixo, i si res canvia, dema ja tiro cap a la capital: Kathmandu!

 Especies, Pokhara.

 Babu a la cuina, Pokhara

A la porta de casa, Bandipur

Bandipur

Bandipur

Bandipur

Bandipur

Bus Bandipur to Dumre

Gorkha

Instantànies

Pokhara & Instantànies

Ultimament no escric gaire, aixo es degut a la nova modelitta que he descobert i que no havia fet. Consisteix en escriur en una llibreta. Justament ahir vaig estar llegint tot el que porto escrit des de molt abans de comprar el bitllet per venir cap aqui. La veritat que hi ha coses que no es poden explicar publicament, ja em perdonareu. Porto 5 dies en aquesta ciutat i no he parat quiet! Pero en algun momentet de relax, he recordat amb alegria els meus dies a Varanasi, sobretot el rally pels carrerons amb la moto del Krishna. Si, de la seva botiga fins la meva Guest House. Amb paradeta inclosa per pendre un lassi ben fresquet. Els dies passen depresa, pero quan miro el calendari veig que no porto ni 20 dies (tan sols 17). De Pokhara ja em queda nomes acabar una interessant conversa que he  tingut aquest mati amb un venedor ambulant d'artesania. Aquest venedor, d'uns seixanta i pocs, es tibeta. Em parlat del budisme, de la masacre del xinesos sobre els tibetans l'any 1959, en el qual van assessinar prop d'un milio de persones entre monjos i poblacio. M'ha parlat del Dalai Lama.Tot aixo ha sigut quan he creuat el llac per tornar a Lake Side despres de pujar a La Pagoda de la Pau Mundial, ubicada damunt d'un turo amb unes vistes increibles. Lo de les vistes m'ho suposo perque ara el temps esta que arriba el monzo i tot esta mes tapadot.

Molt interessant l'arquitectura newar que hi ha en aquesta ciutat. Encara s'aguanten... Us deixo algunes fotos, que parlen millor...

   

Instantànies

Jangchub Choeling Gompa, al camp de refugiats Tibetans de Tashi Palkhel. Pokhara.Nepal.

Varanasi & Instantànies

Que us puc explicar d'aquesta ciutat que em te el cor robat? Molts la coneixereu. D'altres haureu de jugar amb la imaginacio. Ja fa quatre dies que tombo per l'infinitat de carrerons de la part vella d'aquesta ciutat sagrada pels hindus. Shadus, vaques, motos, gent, ... Una diversitat de colors, olors i gustos omplen els carrerons vells i deteriorats de Varanasi. Em fa l'efecte que quan van acabar de construir Varanasi ja era vella. Caminar pels Ghats (escales per accedir al Ganges) es un espectacle increible, pero el verdader espectacle romant a les escales del Manikarnika Ghat, el crematori principal, a veure amb detall com preparen els cossos sense vida perque emprenguin el seu ultim viatge cap Deu, forma part del meu dia a dia a Varanasi. M'agrada dedicar una estona del meu temps a observar aquest ritus, com es prepara tot, com el fill del mort llensa per darrera l'esquena un gerro de ceramica amb aigua del Ganges damunt seu. I finalment, el foc. Passejar pels carrerons estrets de la ciutat vella jugant a no trepitjar el sol que cremava durament sobre la meva pell, es una altre de les activitats diaries de Varanasi. Visita al meu estimat amic Krishna, a la seva botiga de sedes va completar la meva estada a la que es per mi, la ciutat mes increible en la que he estat. La frase mes divertida a Varanasi fou quan vaig estar dubtant si passar o no passar per un carrero molt estret que l'ocupava una vaca. Un noi es va acostar, em va preguntar d'on era jo i va respondre: "Tranquil, aixo no es com els San Fermines"

 Ganesh

 Puja 

 Sun rise

 Shadu

 Nandi

 Lassi

Saree

Ara ja a Pokhara, fugin de la calor, despres d'un dur, durissim viatge amb bus local que amb 11 hores em dugue a la frontera de Sonauli i a l'endema amb 9 horetes de no res ja estava aqui. M'he instal.lat a la zona de Lake Side, a peus del Phewa Tal, el llac que banya aquesta zona de la ciutat. La nit ha estat fresca, per fi m'he tapat per domir! Per fi tinc el cap en fresc per pensar amb claretat...

Instantànies

 Amritsar. Temple d'Or

  Amritsar. Temple d'Or

 Delhi. Ciclo Rickshaw

 Varanasi. La primera vegada que li veig els peus aquest vell amic.

 Varanasi. Pescant de matinada.

Varanasi

DELHI... Again!

Calor calor, quina calor que fa. Ens haurem de remullar! Gran canso de La Troba Kung-Fu, i que podriem dir que es la B.S.O. d'aquesta pel.licula.

El temps passa d'una manera molt especial, tan especial que fins hi tot vaig arribar a pensar que ja portava 2 setmanes, quan en realitat, en portava tant sols un grapat de dies. La calor es tortuosa, agobiant, massa intensa. No hi ha refugis frescos on passar una bona estona tranquilament. Fa uns dies vaig decidir que anava a Amritsar  i aixi ho faig fer. El viatge no va ser del tot agradable doncs em despertava sovint a causa de l'extrema suor i la calor asfixiant que provoca l'interior d'un tren en la second class sleeper. 6 del mati i Amritsar encara no havia despertat. Tot tancat, tetric, no em va entrar pels ulls. Recordava aquesta ciutat, que ja havia visitat fa 8 anys, d'una altre manera que no tenia res a veure amb l'imatge que em vaig endur. Aleshores va ser quan vaig decidir que ni mi quedava a dormir. Si, aquesta es la llibertat de viatjar en solitari: fas i desfas al teu aire, i no ho ha d'entendre pas ningu mes que tu mateix, el perque ho fas. En una primera opcio volia anar a Srinagar i d'alli saltar a Leh (Ladak), pero aquest ultim trajecte em van assegurar que no existia degut a l'abrute terreny i carreteres quasi intransitables. Doncs no hi perdem ni un segon mes. Vaig comprar un bitllet de bus, que sortia a la mateixa nit cap a Delhi per recorrer cap a altres indrets.

Visita al Temple D'Or. Un temple ubicat enmig d'un llac emboltat d'un recinte de marbre blanc. Descriure el lloc es quais be impossible de la bellesa d'aquest entorn. Seure i observar. Observar la diferent gent debota i que passeja en pau resant, o banayant-se de forma ritual al llac. Guardes sikhs prenen, educadament, la vigilancia i l'ordre del lloc, amb les seves llargues barbes, el seu turban per cobrir el cabell, que des de ben petits que no es tallen ni s'afeiten, el ganivet com a bon guerrer sikh i una llarga llansa a la ma...

Si, ha valgut la pena tornar aquest lloc tant interessant i punt espiritual d'una altre de les moltes religions que es respira a India.

En contrapartida, vaig fer alguns amics. Gent que em va acollir a la seva botiga i em va deixar fer una capcinada per descansar de la dura nit anterior. Si, em vaig adormir primer en una botiga de comestibles, assegut en una cadira de plastic de la coca-cola i sota un bon ventilador... Al cap d'una estona em vaig despertar i em va acollir la sabateria del costat. Diferent cadira, ventilador mes lent...

Aixo si, la tornada a Delhi vaig demanar que si o si em posesin a la finetra. I sabeu que? Vaig passar una mica de fred, pero no ho dieu a ningu, es un secret!

Have a Nice day!!!