Rulando Con MundiTravels: Gorkha & Instantànies

Ja em vaig acomiadar d'en Samdu. El vell amic tibeta que tantes histories m'ha explicat sobre el seu pais. Els seus ulls reflexaven la tristesa, i nomes resa, i creu, que en uns anys podra tornar al seu pais en total llibertat. Vaig marxar cap a Dumre en unes 2 horetes molt rapides. Canvi de bus i cap a Bandipur. En el bus, em va tocar anar de peu i no hi cabia. AL veure que el cami enfilava muntanya amunt i no corria, vaig obtar per ubicar-me a dalt de la vaca amb uns altres passatgers. Les vistes eren increibles, valls profundes i verdes. I una extranya sensacio de llibertat se m'apoderava alla dalt, dalt d'aquella vaca.

Bandipur em va sorprendre, un lloc tranquil, sense trafic: ni motos, ni cotxes, ni taxis, ni rickshaws... Res. Nomes havies d'anar en compte no t'atropelles una criatura corrrent i jugant alegre pel carrer, per l'unic carrer del poble. Vaig estar-hi 3 dies a Bandipur. Potser m'hi hagues hagurt de quedar un altre. dia. Des de dalt del temple de ThanMai, una pujada pel vell mig d'una cresta, i des de dalt el premi. Vistes a banda i banda poden veure clarament les valls d'aquesta zona prop de Pokhara. I com no, per finalitzar, una visita llampec (em pensava que duraria mes) a una granja de seda! Sisisisi, tal qual. Un "criaderu" de cucs de seda, el qual em va fer pensar amb la canalla dels meus amics que ja en tornen a tenir a les capses de sabates, com antes.

Gorkha, als peus del Durbar, palau dels reis Shah i amb un temple dedicat a Kali, reencarnacio sanguinaria de Parvati (esposa de Shiva). Per saciar la sed sanguinaria de Kali, els habitants pujen amb gallines, cabres, bufals perque els sacrifiquin alli dalt. M'he hagut de confomar (i ja n'he tingut prou) de veure com li tallaven el cap a una gallina. El cap el dipositen en un forat al temple. I quan l'animal decapitat deix de moure's, se'l prenen cap a casa per fer un bon dinar! Per arribar-hi, cal pujar 1.500 escales que no s'acaven mai. Soort que pel cami m'he pogut anar refrigerant. De baixada, he jugat a ping pong amb uns nois, en una improvitzada taula de ciment i la xarxa feta de totxanes partides a mida. M'ha recordat quan era petit i el meu pare em duia al Club d'Esports i m'ensenyava a jugar-hi, i tambe a jugar a billar a 3 bandes... Com passen els anys.

Aquesta ciutat no em diu massa, si que ha valgut la pena venir per la Durbar, pero vist aixo, i si res canvia, dema ja tiro cap a la capital: Kathmandu!