Calor calor, quina calor que fa. Ens haurem de remullar! Gran canso de La Troba Kung-Fu, i que podriem dir que es la B.S.O. d'aquesta pel.licula.
El temps passa d'una manera molt especial, tan especial que fins hi tot vaig arribar a pensar que ja portava 2 setmanes, quan en realitat, en portava tant sols un grapat de dies. La calor es tortuosa, agobiant, massa intensa. No hi ha refugis frescos on passar una bona estona tranquilament. Fa uns dies vaig decidir que anava a Amritsar i aixi ho faig fer. El viatge no va ser del tot agradable doncs em despertava sovint a causa de l'extrema suor i la calor asfixiant que provoca l'interior d'un tren en la second class sleeper. 6 del mati i Amritsar encara no havia despertat. Tot tancat, tetric, no em va entrar pels ulls. Recordava aquesta ciutat, que ja havia visitat fa 8 anys, d'una altre manera que no tenia res a veure amb l'imatge que em vaig endur. Aleshores va ser quan vaig decidir que ni mi quedava a dormir. Si, aquesta es la llibertat de viatjar en solitari: fas i desfas al teu aire, i no ho ha d'entendre pas ningu mes que tu mateix, el perque ho fas. En una primera opcio volia anar a Srinagar i d'alli saltar a Leh (Ladak), pero aquest ultim trajecte em van assegurar que no existia degut a l'abrute terreny i carreteres quasi intransitables. Doncs no hi perdem ni un segon mes. Vaig comprar un bitllet de bus, que sortia a la mateixa nit cap a Delhi per recorrer cap a altres indrets.
Visita al Temple D'Or. Un temple ubicat enmig d'un llac emboltat d'un recinte de marbre blanc. Descriure el lloc es quais be impossible de la bellesa d'aquest entorn. Seure i observar. Observar la diferent gent debota i que passeja en pau resant, o banayant-se de forma ritual al llac. Guardes sikhs prenen, educadament, la vigilancia i l'ordre del lloc, amb les seves llargues barbes, el seu turban per cobrir el cabell, que des de ben petits que no es tallen ni s'afeiten, el ganivet com a bon guerrer sikh i una llarga llansa a la ma...
Si, ha valgut la pena tornar aquest lloc tant interessant i punt espiritual d'una altre de les moltes religions que es respira a India.
En contrapartida, vaig fer alguns amics. Gent que em va acollir a la seva botiga i em va deixar fer una capcinada per descansar de la dura nit anterior. Si, em vaig adormir primer en una botiga de comestibles, assegut en una cadira de plastic de la coca-cola i sota un bon ventilador... Al cap d'una estona em vaig despertar i em va acollir la sabateria del costat. Diferent cadira, ventilador mes lent...
Aixo si, la tornada a Delhi vaig demanar que si o si em posesin a la finetra. I sabeu que? Vaig passar una mica de fred, pero no ho dieu a ningu, es un secret!
Have a Nice day!!!
“Ara sé que el viatge no s’ha banalitzat, com ens volen fer creue. Els que hem simplicat els plantejaments som els viatgers, que volen conèixer de pressa i amb explicacions senzilles i definitives (...) Viatjant et poses a prova. És l’exàmen definitiu, ja no pots amagar més la teva personalitat veritable. Et despulles perquè així ho exigeix el guió!. ‘no esperis res’ Només quan prefabriquem els llocs i les situacions els viatges defrauden. Si no, invariablement són inoblidables (...) Aquesta passió és molt difícil encomarnar-la a un altre, perquè forma part d’un racó molt íntim, gairebé indesxifrable de cada persona. No hi ha viatges decebedors. I, cada cop més, tampoc indrets. La vacuna ha estat no esperar res i xuclar-ho tot” (Sergi Ramis, 1999)
ResponderEliminarFriend horsing again.