“Tot comença amb el meu primer viatge. En el neguit de
conèixer món. En les ganes d'explorar en solitari cada racó on hi posava els
peus... i no un dia, no un sol cop, sinó repetides vegades. Tantes vegades
com eren possibles fins al punt d'haver après a olorar els colors, palpar
les emocions, tastar les sensacions, d'observar els gustos i escoltar...
sobretot saber escoltar.”
Josep G. M.
Viatjo perquè m'agrada. Perquè viatjant pel
món he après increïbles maneres d’escoltar
la Terra. Perquè trobo situacions inexplicables, surrealistes, extremadament
commovedores, les quals només desitjo que se m’impregnin a dins meu, que
penetrin per tots i cada un dels porus del meu cos solitari i inert, però ple
d’energia, que camina per aquests móns de Déu.
Aboco totes les forces, cos i ànima per tal que no se me n’escapi ni
una, d’aquestes vivències. Vivències que, egoistament, seran meves, i només
meves. Perquè he sigut jo qui ha decidit anar darrera d’elles, cercant-les a
cada cantonada, buscant-les en els indrets més inhòspits, preguntant on puc
omplir-me d’això que busco i que encara no te nom.
Ja ha arribat el moment de tornar-me a penjar la Wendy a l'esquena per emprendre
una nova aventura. Cada viatge és diferent, però aquest em marcarà un abans i
un després en les vivències, en la manera de viatjar i en la manera de moure'm
pel món.
Porto a les meves esquenes prop de 22 mesos i 3 setmanes viatjant fora
d’Europa, i en cara no en tinc prou. He viatjat per cents de ciutats i no gran
quantitat de països, i ara tinc ganes d’experimentar noves sensacions,
experimentar nous camins i noves maneres de viatjar. Omplir-me de noves històries.
Exacte, omplir-me de noves històries. Com m’agrada aquesta frase. Només pel sol
fet de repetir-la, em recorre un formigueig que comença pel peus i continua
columna amunt fins esclatar dins el meu cap.
Amb prous feines he consultat guies de viatges, tant sols n’he mirat les
fotos. No he volgut parlar amb ningú que hagi estat per aquelles terres perquè
m’aconsellés indrets perduts. Vull que sigui el moment i la situació la que em
porti d’un cantó a l’altre.
El destí escollit és Àsia. Marxo pràcticament 10 mesos cap aquella banda de
món que tant em fascina. Primera parada: New Delhi (India), país on vaig tenir
el meu “gran despertar” com a viatger solitari l’any 2004, i espero que,
després de 4 anys sense posar-hi els peus, sentir-m’hi com sempre, com a casa,
perquè amb aquesta ja seran 5 vegades que trepitjo aquesta cultura mil·lenària.
Continuaré per nous indrets de l’altre país que em té el cor robat: Nepal que, tot
i haver-lo visitat 3 vegades, encara hi ha llocs que desconec i que em criden
l’atenció. Després... Després qui ho sap? La veritat que no sé cap a on bufarà
el vent... I tampoc em preocupa. La única cosa que tinc molt clara és que, en
10 mesos, haig d’arribar a Beijing (Xina), per tornar a casa.
També haig de dir-vos que MundiTravels continuarà la seva tasca per
aquestes terres, on té previst treure dues interessants rutes per a Viatges
Sobre Rodes a Nepal i Xina, i Laos,
Vietnam i Cambodja per a BackPackers.. Tot, ara, és una idea... El destí farà
que sigui possible tot, absolutament tot!
I’m ready... Wendy is ready... And you?!
