25.6.12

Kathmandu

Ja comença a notar-se el monzo per terres asiatiques. Sort que no plou a tota hora. Va fent xip xap a torns, i aixo fa que el dia es torni fresc i agrdable. Avui es el tercer dia a la capital del Nepal i encara no he començat a fer les visites de rigor. De moment, tombs pel barri i fer allo que mes m'agrada: 1- jugar a enrecordar-me de carrers. I 2- perdre'm per la infinitat de carrerons que hi ha a la vora del barri on estic allotjat, el Thamel. Feia 4 anys que no hi posava els peus , aqui, i els preu no han variat massa. Han pujat, es clar, pero potser no tant com em pensava.A banda de tot aixo, el que m'agradaria explicar-vos, que n'es una cosa que ja fa temps que tinc al pap, es el tema de l'afeitat. Si si, no es cap bestiesa. No se quants de vosaltres heu experimentat (ja se que les noies en principi no) una afeitada en un pais d'Asia o inclus al Marroc, que es del mateix estil. Es una sensacio tan agradable... Vaja, els gairabe 45 minuts que dura la comedia es un bon regal a fer-se un dia d'aquests que plou. Com ja sabia lo agradable que es, ja vaig decidir no carregar amb l'escuma i les maquinetes, ja que per menys d'un euro, t'afeiten tot el cap. Deixeu-me que m'expliqui...Primer de tot, acordar el preu. Perque es veu que depen del color de la pell hi ha un preu o un altre. Jo per mes de 100 NPR no em deixo afeitar (0.90 euros). Un cop el preu esta tancat, en el meu cas que m'afeito el cap, comencen a remollir-me el pel amb un fregateig intens i fort, diguessim com per emprenyar el pel. Un cop tenim el pel ben humit i emprenyat, comencem amb aquell estil unic de dalt abaix, amb la navalla, amb la fulla ben nova, afeitant amb elegancia i netejant la navalla a cada passa al palmell de la ma. El següent pas consisteix en tornar a humificar la cara amb uns massatges rapits i contundents, pero amb la precaucio i la suavitat en zones a prop del nas i la boca. Un punta de pasta per afeitar a a galta. I amb la brotxa et comencen a embadurnar la cara. Una vegada i una altre vegada, una bona estona fins que el senyor te molt clar que aquell es el punt per afeitar. I tornem ab la navalla. A cada passada es neteja la navalla a la ma. Tota l'afeitada es queda a la seva ma. Quan acaba, se la neteja. Tornem a fer escuma. Una altre passada de brotxa. Volen que l'afetat sigui perfecte (i jo tambe) Una altre passada mes acurada amb la navalla, repetin el proces anterior. Finalment, una remullada de la cara amb un polveritzador i el gran  moment! Et passen una mena de pedra mig transparent que pica com una mala cosa. Despres, una cremeta de color rosa refrescant tipus eucaliptus. I ara si, el moment en el que et comensen a picar el cap amb un "massatge" a base de cops i de fer petar els seus palmells de les mans: clap clap clap. Si, afeitar-se en aquestos paisos es tot un regal per fer-se!


Un altre dia.... Ja penjare fotos!

1 comentario:

  1. Regal ha estat aquest poss-it tan rodó que has penjat!
    fha

    ResponderEliminar