SAN PEDRO D´ATACAMA

Quan repaso en la meva memória totes les vivènces d'aquest més a Córdoba, se'm posa la pell de gallina i em costa expresar totes les emocions que, de regal, han entrat per tots els poros del meu cos.
Perdoneu que no hagi escrit abans, pero ha sigut bastant intens tot aquest temps. Un repaset? Despres de l´aniversari fabulós de la meva amiga Caro, del concert del Ciro, la festa d´aniversari de Francesco... Ja tocava la visita a Alta Gracia per visitar la casa on es va criar Ernesto Che Guevara, recomenable. A l´endemà, vaig tenir la gran oportunitat d´anar d´acampada tres dies amb una molt bona companyia. Tres fabulosos dies a Cuesta Blanca, a una hora i mitja de bus i una horeta caminant fins arribar a "La Playa de los Hippies". Va ser fantastica l´organització, perque tothom al hostel ens va ajudar: un ens deixava una tenda, l´altre un sac, l´altre 2 estores... Fantastics dies de relax, sol i riu en mig de la natura´, tranquils per realitzar la tan esperada fotosintesis que necessitavem després de tants dies d´alquitrà.
Dijous: Manu Chao. El pavello dels Juniors a reventar! Entrades exaurides... Feia temps que no anava a un macro concert. Continuo en forma!
Divendres: La Caro i els seus amics ens van convidar a un concertàs a petit comité al Planta Baja. Allí vam gaudir, més i tot que a Manu Chao, d´Armando Flores (Córdoba) i de Las Manos de Filippi (BBAA). Brutalissim concert. Us recomano que els escolteu al youtube!
Dissabte: Tercera marxa per la llei d´identitat del col.lectiu gay, lesbiana i trans. Marxa per l´Av. General Paz i, com no, acabn a davant de la catedral. El tan evitat comiat de la gent de Cordoba amb el millor asado de la historia (exeptuan l´asado de corder patagónic que em va brindar el papi Soso fa 3 anys) I la famosa frase de: Quan ens tornarem a veure?... Durs son i seran els comiats... Gràcies Córdoba. Gràcies Caro. Gràcies Córdoba Backpackers!
Direcció a Purmamarca. Poblet al vell estil andí. Carrers de terra i casetes d´adobe. Vam dormir en mig del camp. A l´hospedaje Garcia en el que vam arribar a les 12 de la matinada. Un parell de nits i el vent ens dugué cap a San Pedro D´Atacama. Fent autoestop vam coneixer en Guillermo y Sylvia, una simpatica parella de jubilats de Santiago de Chile. Una agradable tarde i una tendre posta de sol en mig del desert on el paissatge i la quantitat de marrons es indescriptible. Salars, llacs i geysers en els dies seguents... Ara ja ens plantegem l´accés cap a Bolivia. Quan? A qui l´importa? A nosaltres no!
Petons
Peri