(B.S.O. Las Manos de Filippi.... http://www.youtube.com/watch?v=YEv9FO9SHjo)
Ara ja volia descansar en un llit. I ho dic perquè un simple viatge que havia de durar un dia i mig, s'ha convertit en 5 dies de viatge... Deixeu-me que us ho expliqui tipus diari...
Dimarts 10.01.12
5:30h. Samaipata (Bolivia) Sona el despertador. Em poso a punt i surto cap a la parada de taxis col·lectius, direcció Sta. Cruz (Bolivia)
6:00h Samaipata. Surt el taxi direcció Sta. Cruz.
8:30h. Sta. Cruz. Agafo un bus que em portarà cap a l'estació de busos.
9:00h Començo a fer cua, ja que la meva intenció era anar en tren fins a la frontera amb Brasil
9:30h Em canso de fer cua. La cua no es mou. I quan dic que no es mou, vull dir que ningú fa un pas per avançar
9:45h Vaig a esmorzar. Penso i decideixo que millor seria anar a Puerto Iguazú, a treballar. Acabar la ruta dels Viatges Sobre Rodes... SI vaig a Brasil, no sabré quants dies necessitaré a Iguazú i menys quants dies a Buenos Aires...
10:15h Vaig a comprar el bitllet que va de Sta Cruz (Bolivia) a Ciudad del Este (Paraguay). Surt a les 19:00h
Passo tot el dia dins l'estació de busos. Amunt i avall. Matant el temps com es pot. Un control de passaport de la Interpol, trenca la monotonia.
19:00h Pujo al bus que em durà a Asunción (Capital de Paraguy)
23:00h Tenim pana. El bus es para per complert. Jo dormia. Em desperto i veig que tots el passatgers estan baixan... Quan baixo, em trobo la Wendy (la meva motxilla) a terra entre altres maletes... Canvi de bus...
Dimecres 11.01.12
6:30h Em desperto perqué noto que el bus està parat. Miro per la finestra i veig un recinte firal en construcció. No entenia res, però no vaig trigar massa en esbrinar-ho. BLOQUEIG! Estàvem a Villa Monte, un poble ben aprop de la frontera. Els habitants del poble van bloquejar les diferents carreteres en direcció a qualsevol lloc. La protesta? El govern els havia retirat uns ajuts i els bolivians protesten així, tallan les carreteres. No passa res, cap situació violenta excepte vulguis travessar amb vehicle, llavors et punxen les rodes, et trenquen els vidres....
No ens podiem creure aquesta situació que, de sobte, es converteix en una situació subrealista. El bloqueig estava anunciat perquè durés 48 hores. Preguntaves a la gent i tothom et donava una versió diferent. Pensàvem que aquell mateix dia sortiriem d'allí. Faig fer amistat amb quatre Menonites. Uns descendents de parla alemanya d'extranyes i extrictes costums http://es.wikipedia.org/wiki/Menonita Vam fer unes cervesetes i vaig començar a preguntar i preguntar. No em podia creure que, fins i tot, visquessin sense música. Només treballen i treballen de sol a sol...
El dia va seguir el curs. Va arribar l'hora de sopar, que anava continuada de l'hora de dormir. Cada u al seu seient. EL meu, el número 21.
Dijous 12.01.12
7:00h Es començava a veure un ambien nervió pel poble. Cada vegada més carrers del poble tallats. Una situació tensa per a qui circulava amb el seu vehicle. Des de les 7 del mati que ens vam llevar la majoria, quedàven moltes hores fins les 00.00h. No negaré que en algun moment estava dels nervis, però penso que aquesta experiència em va ajudar a fer una parada obligada. A descansar el meu cap. A fer neteja. Em va ajudar a valorar tot el que havia viscut fins ara. No ho he viscut com una desgracia o com una mala sort... Sinocom una oportunitat d'aprenentatge.
18:00h Es dona per acabada la vaga. Només falta que obrin els bloquetjos.... Amenacen fins les 00:00h per complir el plaç marcat (i és legal fer-ho així)
21:00h "Todos arriba! Suban a la mobilidad!!!" Es va sentir. Tots vam pujar dalt del bus i va començar a recòrrer els carrers de Villa Monte. Per la carretera del Chaco, la que duu a Paraguay! Vam arribar al bloqueig, i si, van retirar el tronc que barraba el camí. Lliures!
23:30h Em desperto a la frontera. Sortida de Bolivia. Vaig tenir una enganxada amb el vell policia de la frontera que no se que volia ni que buscava. Em deia que jo estava nerviós, que em poses bé, que perquè portava ulleres... Volia diners! Vaig saber després per un company de viatge! (No els va aconseguir)
Divendres 13.01.12
6:30h Em torno a despertar perque el bus estava un altre cop parat. Baixo per fer un cigarret. Era una altre pana. S'havia trencat no se quina goma d'un amortidor!
9:30h Quedem encallats en el fang. La carretereta de terra està en molt males condicions. En mig del no res. A l'estona va apareixer una mena de màquina que arreglava la carretera i va fer un intent per treure'ns d'allí. Fracàs. Una altre màquina va serla nostre salvadora.
12:00h Frontera de Paraguay. Tots en fila amb les bosses, motxilles, maletes... davant nostre. UN policia amb un gos fa la primera ronda. La segona ronda la fa la policia per regirar-nos les bosses. Tot molt correcte i amb molta educació. Només una paradeta de entrepans.
18:30h Arribada a Asunción. Canvio el bitllet de bus, que en teoria havia perdut pel bloqueig. Em guarden la bossa fins les 23:00h
22:50 h Vaig a buscar la Wendy i la guixeta estava tancada. Pregunto en la companyia que viatjo. Els truquen i diuen que venen a obrir-me. Mentrestant, em dono conte que tenia l'hora malament. EL company del bus paraguaià, em dir que havia d'atrassar una hora... Doncs NO! L'havia d'avançar. Per tant, sense motxilla i amb el bitllet perdut. Vaig recuperar la motxilla. Vaig comprar un altre bitllet i a les 01:30h vaig sortir cap a Ciudad del Este (Paraguay)
Dissabte 14.01.12
6:00 h Arribo a Ciudad del Este. Bogeria absoluta mirant per la finestra del bus que em duria cap a Puerto Iguazú. Moltissima gent ja circulava per la ciutat de "l'electrònica barata". SI no aviso al bus, es passa de llarg d'immigració, on tenia que sellar per sortir de Paraguay. Em deix i ell continua. Esperan 2 hores per que passes un altre bus... Finalment, frontera Argentina. Sellada, escaner de la Wendy, i... PUERTO IGUAZÚ!!!
Ja instal·lat al Peter Pan Hostel, a les 10:40h. Amb piscina, amb amaques, cadires penjades... AL PARAIS!!!
Ara toca descansar... Content i feliç d'haver passat aquesta história (millor si me l'hagués estalviat, no?) Una história que personalment m'ha curtit. M'ha donat paciència. M'ha fet recordar bons moments passats. N'he netejat d'altres.... Gràcies per fer-me aturar i reflexioanr...
Bé, ningú va dir que anar de motxilleru fos fàcil...
Petons
Peri
Ara ja volia descansar en un llit. I ho dic perquè un simple viatge que havia de durar un dia i mig, s'ha convertit en 5 dies de viatge... Deixeu-me que us ho expliqui tipus diari...
Dimarts 10.01.12
5:30h. Samaipata (Bolivia) Sona el despertador. Em poso a punt i surto cap a la parada de taxis col·lectius, direcció Sta. Cruz (Bolivia)
6:00h Samaipata. Surt el taxi direcció Sta. Cruz.
8:30h. Sta. Cruz. Agafo un bus que em portarà cap a l'estació de busos.
9:00h Començo a fer cua, ja que la meva intenció era anar en tren fins a la frontera amb Brasil
9:30h Em canso de fer cua. La cua no es mou. I quan dic que no es mou, vull dir que ningú fa un pas per avançar
9:45h Vaig a esmorzar. Penso i decideixo que millor seria anar a Puerto Iguazú, a treballar. Acabar la ruta dels Viatges Sobre Rodes... SI vaig a Brasil, no sabré quants dies necessitaré a Iguazú i menys quants dies a Buenos Aires...
10:15h Vaig a comprar el bitllet que va de Sta Cruz (Bolivia) a Ciudad del Este (Paraguay). Surt a les 19:00h
Passo tot el dia dins l'estació de busos. Amunt i avall. Matant el temps com es pot. Un control de passaport de la Interpol, trenca la monotonia.
19:00h Pujo al bus que em durà a Asunción (Capital de Paraguy)
23:00h Tenim pana. El bus es para per complert. Jo dormia. Em desperto i veig que tots el passatgers estan baixan... Quan baixo, em trobo la Wendy (la meva motxilla) a terra entre altres maletes... Canvi de bus...
Dimecres 11.01.12
6:30h Em desperto perqué noto que el bus està parat. Miro per la finestra i veig un recinte firal en construcció. No entenia res, però no vaig trigar massa en esbrinar-ho. BLOQUEIG! Estàvem a Villa Monte, un poble ben aprop de la frontera. Els habitants del poble van bloquejar les diferents carreteres en direcció a qualsevol lloc. La protesta? El govern els havia retirat uns ajuts i els bolivians protesten així, tallan les carreteres. No passa res, cap situació violenta excepte vulguis travessar amb vehicle, llavors et punxen les rodes, et trenquen els vidres....
No ens podiem creure aquesta situació que, de sobte, es converteix en una situació subrealista. El bloqueig estava anunciat perquè durés 48 hores. Preguntaves a la gent i tothom et donava una versió diferent. Pensàvem que aquell mateix dia sortiriem d'allí. Faig fer amistat amb quatre Menonites. Uns descendents de parla alemanya d'extranyes i extrictes costums http://es.wikipedia.org/wiki/Menonita Vam fer unes cervesetes i vaig començar a preguntar i preguntar. No em podia creure que, fins i tot, visquessin sense música. Només treballen i treballen de sol a sol...
El dia va seguir el curs. Va arribar l'hora de sopar, que anava continuada de l'hora de dormir. Cada u al seu seient. EL meu, el número 21.
Dijous 12.01.12
7:00h Es començava a veure un ambien nervió pel poble. Cada vegada més carrers del poble tallats. Una situació tensa per a qui circulava amb el seu vehicle. Des de les 7 del mati que ens vam llevar la majoria, quedàven moltes hores fins les 00.00h. No negaré que en algun moment estava dels nervis, però penso que aquesta experiència em va ajudar a fer una parada obligada. A descansar el meu cap. A fer neteja. Em va ajudar a valorar tot el que havia viscut fins ara. No ho he viscut com una desgracia o com una mala sort... Sinocom una oportunitat d'aprenentatge.
18:00h Es dona per acabada la vaga. Només falta que obrin els bloquetjos.... Amenacen fins les 00:00h per complir el plaç marcat (i és legal fer-ho així)
21:00h "Todos arriba! Suban a la mobilidad!!!" Es va sentir. Tots vam pujar dalt del bus i va començar a recòrrer els carrers de Villa Monte. Per la carretera del Chaco, la que duu a Paraguay! Vam arribar al bloqueig, i si, van retirar el tronc que barraba el camí. Lliures!
23:30h Em desperto a la frontera. Sortida de Bolivia. Vaig tenir una enganxada amb el vell policia de la frontera que no se que volia ni que buscava. Em deia que jo estava nerviós, que em poses bé, que perquè portava ulleres... Volia diners! Vaig saber després per un company de viatge! (No els va aconseguir)
Divendres 13.01.12
6:30h Em torno a despertar perque el bus estava un altre cop parat. Baixo per fer un cigarret. Era una altre pana. S'havia trencat no se quina goma d'un amortidor!
9:30h Quedem encallats en el fang. La carretereta de terra està en molt males condicions. En mig del no res. A l'estona va apareixer una mena de màquina que arreglava la carretera i va fer un intent per treure'ns d'allí. Fracàs. Una altre màquina va serla nostre salvadora.
12:00h Frontera de Paraguay. Tots en fila amb les bosses, motxilles, maletes... davant nostre. UN policia amb un gos fa la primera ronda. La segona ronda la fa la policia per regirar-nos les bosses. Tot molt correcte i amb molta educació. Només una paradeta de entrepans.
18:30h Arribada a Asunción. Canvio el bitllet de bus, que en teoria havia perdut pel bloqueig. Em guarden la bossa fins les 23:00h
22:50 h Vaig a buscar la Wendy i la guixeta estava tancada. Pregunto en la companyia que viatjo. Els truquen i diuen que venen a obrir-me. Mentrestant, em dono conte que tenia l'hora malament. EL company del bus paraguaià, em dir que havia d'atrassar una hora... Doncs NO! L'havia d'avançar. Per tant, sense motxilla i amb el bitllet perdut. Vaig recuperar la motxilla. Vaig comprar un altre bitllet i a les 01:30h vaig sortir cap a Ciudad del Este (Paraguay)
Dissabte 14.01.12
6:00 h Arribo a Ciudad del Este. Bogeria absoluta mirant per la finestra del bus que em duria cap a Puerto Iguazú. Moltissima gent ja circulava per la ciutat de "l'electrònica barata". SI no aviso al bus, es passa de llarg d'immigració, on tenia que sellar per sortir de Paraguay. Em deix i ell continua. Esperan 2 hores per que passes un altre bus... Finalment, frontera Argentina. Sellada, escaner de la Wendy, i... PUERTO IGUAZÚ!!!
Ja instal·lat al Peter Pan Hostel, a les 10:40h. Amb piscina, amb amaques, cadires penjades... AL PARAIS!!!
Ara toca descansar... Content i feliç d'haver passat aquesta história (millor si me l'hagués estalviat, no?) Una história que personalment m'ha curtit. M'ha donat paciència. M'ha fet recordar bons moments passats. N'he netejat d'altres.... Gràcies per fer-me aturar i reflexioanr...
Bé, ningú va dir que anar de motxilleru fos fàcil...
Petons
Peri
I jo em queixo dels meus dies a tope????
ResponderEliminarSi senyor, si més no, una gran experiència.
Endavant doncs i bon viatge!!!
Petons
Anna U.
Uuuuuufff!, tal com dius, ningú va dir que anar de motxilleru fos fàcil... però això és per nota! je,je,je.
EliminarPetó noi!