Varanasi & Instantànies

Que us puc explicar d'aquesta ciutat que em te el cor robat? Molts la coneixereu. D'altres haureu de jugar amb la imaginacio. Ja fa quatre dies que tombo per l'infinitat de carrerons de la part vella d'aquesta ciutat sagrada pels hindus. Shadus, vaques, motos, gent, ... Una diversitat de colors, olors i gustos omplen els carrerons vells i deteriorats de Varanasi. Em fa l'efecte que quan van acabar de construir Varanasi ja era vella. Caminar pels Ghats (escales per accedir al Ganges) es un espectacle increible, pero el verdader espectacle romant a les escales del Manikarnika Ghat, el crematori principal, a veure amb detall com preparen els cossos sense vida perque emprenguin el seu ultim viatge cap Deu, forma part del meu dia a dia a Varanasi. M'agrada dedicar una estona del meu temps a observar aquest ritus, com es prepara tot, com el fill del mort llensa per darrera l'esquena un gerro de ceramica amb aigua del Ganges damunt seu. I finalment, el foc. Passejar pels carrerons estrets de la ciutat vella jugant a no trepitjar el sol que cremava durament sobre la meva pell, es una altre de les activitats diaries de Varanasi. Visita al meu estimat amic Krishna, a la seva botiga de sedes va completar la meva estada a la que es per mi, la ciutat mes increible en la que he estat. La frase mes divertida a Varanasi fou quan vaig estar dubtant si passar o no passar per un carrero molt estret que l'ocupava una vaca. Un noi es va acostar, em va preguntar d'on era jo i va respondre: "Tranquil, aixo no es com els San Fermines"

 Ganesh

 Puja 

 Sun rise

 Shadu

 Nandi

 Lassi

Saree

Ara ja a Pokhara, fugin de la calor, despres d'un dur, durissim viatge amb bus local que amb 11 hores em dugue a la frontera de Sonauli i a l'endema amb 9 horetes de no res ja estava aqui. M'he instal.lat a la zona de Lake Side, a peus del Phewa Tal, el llac que banya aquesta zona de la ciutat. La nit ha estat fresca, per fi m'he tapat per domir! Per fi tinc el cap en fresc per pensar amb claretat...